Mals entesos

Hi ha dies que et lleves i sents que no havies d’haver-ho fet, que tens records que t’inunden i et fan plorar, hi ha dies que tens ganes de tapar-te amb un nòrdic fins al cap i plorar, cridar, però no ho pots fer.

Llavors la persona a la que més estimes del món fa un comentari, alguna cosa que en aquell moment no et ve de gust sentir, una cosa simple, senzilla, però que a tu ni fu ni fa i t’enfades i aquella persona es queda amb la boca oberta i marxa.

I tu et quedes sola.

Llavors has de posar bona cara davant de tothom i riure, però no et ve de gust, l’únic que vols es dir que l’estimes i que et sap greu el que ha passat, que has tingut un mal dia, però l’altre persona no et vol escoltar, per que ara es ell el que es tapa amb un nòrdic i s’aïlla del món.

I et passes dos dies trista, amb ganes de plorar, penses en que fa 6 mesos ja que la iaia va morir, i el dia de St. Ramon agafes el telèfon per trucar a l’avi, però llavors recordes que ja no hi es, i ell, al que més estimes en el món, tampoc hi es, sents que la vida no te cap mena de sentit, i tornes a plorar.

Per sort parlant la gent s’entén, aclareixes el que ha passat, els mals entesos i mirant-lo als ulls l’hi dius Te amo como nunca podré amar a nadie, perdóname por favor, i t’enadones que una relació es com una corda, avui estires tu i demà estiro jo, nomes s’ha de intentar que la corda no es trenqui.

Fa uns dies la Namasté em va enviar aquest vídeo, molts de vosaltres també el vau rebre, jo avui necessitava que em fessin carícies i molts mimos, i així ha estat.

27 Comments:

  1. Oriol said...
    Res dona, per saber apreciar els bons moments, cal tenir-ne de dolents , poquets, això si, però cal que algun sigui dolent.
    Ok, prenc el joc del escriptori. :-)

    Pensa que hi ha moments pitjors, com exemple, tenir paletes a casa :-P
    Jo Mateixa said...
    Oriol: Si es que de fet els mals entesos han vingut per culpa dels paletes, per que ells han fet una cosa que a en Hatim no l'hi ha semblat correcte i a mi tant m'ha feia :-(
    Joana said...
    Hi ha coses que per sort desapareixen darrera una cortina de fum. Quan els problemes són de l'alçada d'un campanar és quan cal lluitar amb totes les forces per sobreviure.
    Les obres en un pis, els pintors, guixaires , lampistes i.... fan perdre el cap a qualsevol. L'any passat vaig fer un bany nou ajuntant 2 que tenia i al final , vaig arribar un dia de treballar i els vaig dir que en 24 hores els volia fora de casa meva, a tota aquella colla.....Ufff! Com t'entenc!
    bona nit bonica i descansa!
    Jo Mateixa said...
    Joana: Jo ja en començo a estar cansada dels paletes i això que van rapidissim, suposo, com l'hi comentava a un amic avui, que m'està entrant por, cada cop ho veig més aprop, tu creus que seré capaç de conviure cada dia amb algú?

    Me l'estimo molt i m'estima molt, però es normal estar espantat en un moment aixi, oi?

    M'en vaig al llit, avui em sento cansada, a veure si puc dormir, que els somnis es tornen a repetir des de fa un parell de nits i em costa molt agafar el son.

    Bona nit bonica!!!!
    Anònim said...
    Aiii hi ha dies tristons...
    Petonets i abraços guapo!!
    Antoni Esteve said...
    Ànim bonica, les coses tenen el pes que els hi vulguem donar, la parella es una negociació constant perquè, per sort, no som iguals.
    La vida es una amanida que el temps ens va amanint i de vegades es passa de sal o li posa extra de picant, però es la gràcia de la barreja el que li dona bon gust.

    Es el més normal del món que estiguis un pèl "espantada" pel que suposa un canvi així, però el que has de veure es la part que us va il·lusionar amb el projecte i això us farà agafar forces.

    petons dolços i ànima't, o em faràs posar trist també!
    Anònim said...
    Anim , i pensa que tot allo que puguin esborra unas paraules adequades no es tan problema,
    Terra said...
    M'ha encantat aquest video, no podria ser d'una altra manera! Sé de què parles.. sempre sol passar amb coses petites i sense importància. Tothom té algun dia així...
    Hi ha dies que aquesta corda sembla més resistent i d'altres que es trencaria amb una simple estrebada. Per això crec que sempre s'ha d'intentar parlar les coses i no deixar simplement que es calmin les aigües.
    Ànims!!
    Mikel said...
    buenooo dies tontos els tenim tothom ,tot i que les famellas mes que els mascles ;-PPP
    Clint said...
    Txell, paciència, només és la primera de moltes! jajaja pensa que després dels paletes, venen els lampístes, els guixaires, els fusters, els de les finestres, els pintors, els dels mobles...i tots fan coses per mirar de tensar-la una mica més! ;)

    Ei però el millor de tot, és quan foten el camp! tot i que llavors no tens a qui culpar per els mal rotllos!

    BON DIA!!!!!!
    Txell said...
    Txell, malgrat tot, celebro que ja hagi passat!
    El meu pare sempre diu, que després d'una baixada ve una pujada. Imagina't doncs que avui serà un dia fantàstic!
    Un petó guapa!
    Pep ... però posa-li Angu, també said...
    Doncs pel proper cop ja saps que comptes amb amics a qui explicar què et passa .... i que et faran costat en tot moment!!!

    Petonets i booooooon dia!
    Waipu Carolina said...
    Tens raó, hi ha dies que tot es veu negre! sort que després surt el sol...
    I si demanes disculpes segur que tot serà més fàcil!
    Quin video més xulo!!!

    Un apapacho!
    Anònim said...
    No passa res, pensa que aquestes coses, al final, són les que enforteixen la relació. Quan tot va bé és molt fàcil. Si està parlat i desfet el malentès ja ho tens coll avall. Molts ànims!!
    Boira said...
    Bon dia maca! Hi ha dies en que en venen al cap molts records, i tristor. I per desgràcia paguen el nostre estat d'ànim els que més estimem. Parlant la gent s'entén. Molt maco el vídeo.
    Un petó. Espero que avui estiguis millor.
    Anònim said...
    L'amor, com ve s'envà,
    com la vida, que ens porta,
    com el mar que ens refreda,
    com el sol que ens escalfa.


    Estic molt segura que heu resolt els vostres petits problemes i que ara esteu molt més units que abans, ho se per que es nota que us estimeu, es veu en els teus escrits, en la manera que tens de parlar d'ell.

    Un peto dolç i molts ànims!!!
    Anònim said...
    Res, dona res! L'important és que ara tot està bé!
    Otger Cataló said...
    Les obres ja se sap, en fi molta paciència ...
    Anònim said...
    Ànims guapeta!!!!!
    La convivència és així: un dia estaràs de mal humor i l'enviaràs a la merda i un altre dia ho farà ell i desprès es demanen disculpes i ja està!!!! Fer obres i començar una vida en comú porta un estrès que no vegis però tot es soluciona parlant calmadament i en fred...
    Per lo que vulguis ja saps!!!!!!
    Mooooolts petons!!!!!
    Unknown said...
    Per cert, Jo mateixa, anit no vaig poder veure el vídeo i ara ho he fet, quina passada!!! Com el podria gravar?? MMM... estic ronronejant com un gat només de veure-ho, jo també ho necessitooooo!!

    Petonets maca!
    Denea said...
    maca!!
    m'he sentit molt identificada amb el teu post!
    la veritat és que el que importa és la relació, no els petits malentesos causats per un mal dia...
    ja se sap que les persones no som perfectes...i menys en situacions d'estrés!
    una abraçada i anims!!!
    Anònim said...
    Si noia aquestes coses passes...forma part de la "convivència"...no tots tenim dies de bon humor, és normal.

    El més important és que tú (en aquest cas) hagis sigut concient de que t'havies "passat"...i que tinguessis ganes de solucionar el malentès...un altre dia serà a l'inrevés, així és la vida quan vols conservar l'amistat o l'amor d'algú que realment t'importi...

    A més mira-t'ho pel costat possitiu, primer així us coneixeu més i ... després d'una baralla...acostuma a haver-hi una bona reconcilació, no? ;P

    Bona nit!!
    Jo Mateixa said...
    Nois i Noies: Ja em perdonareu, però avui ha estat un dia molt dur a la feina, ens hem hagut de posar les piles amb el pare que s'ha reincorporat i he anat un xic saturada.

    Desprès a casa sopar amb la Núria i en Miquel i tértulia, total, que tot just m'asec al PC i veig que heu deixat un munt de comentaris.

    Estic be, els problemes s'han acabat, hem fet les paus i ens anem a viure junts amb la mateixa ilussió que quant ens ho vam plantejar el primer cop, per cert, el pintor avui ja ha començat a treballar a casa nostre...casa nostre, si, ara ja es casa nostre!!!!!

    M'en vaig a dormir que estic baldada, o poder abans escrigui un post, vaig a fer un cigarret i em penso que escric, que a aquestes hores les neurones van de baixa, bona nit a tothom!!!!!!

    Per cert Palito, el vídeo que em demanes, te l'hauria de passar per e-mail per tal que el tinguessis doncs des d'aquí no te'l podràs descarregar, l'he estat buscant i no el tinc, poder en Pep te'l podria enviar, que crec recordar que la Cris també l'hi va passar a ell :-)
    Anònim said...
    Val, si pots demanar-li'l, perfaaa!!
    la meua dire:
    palitodelasorejas@gmail.com

    petonets i gràcies!!
    David JB said...
    De vegades hi ha malentesos, que parlant se solucionen o no. Però mentre després tot s'acabi arreglant, ja està bé.

    Si ara ja estàs millor i ja ho has solucionat, molt millor, i m'alegro, a més, les parelles han de tenir de vegades alguna baralleta, per després tenir la reconciliació ;)
    Jo Mateixa said...
    Palito: Ara mateix l'hi dic a en Pep!!!! :-P

    David: Tot arreglat, tranquil i la reconicliació va se curta però intensa.... :-P
    Jo Mateixa said...
    Cristina: Ja ho se bonica, ja se que estàs passant per mals moments i em sap molt de greu tal i com ja et vaig dir al teu bloc.

    El video es preciós i em va anar molt be per remuntar una micona la tristor que tenia, gràcies, de tot cor :-)

    Una abraçada ben gran!!!!!!!

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column