Ostres que fort, no m'he n'hi presentat!!!!, porto tres dies deixant coses aqui i possant fotos i tal pasqual i no he dit ni qui sóc, ni que faig n'hi on visc...que malament, no?
Dons bé, sóc una dona de 31 anys, per sort sempre diuen que semblo més joveneta. Treballo en un despatx, del que n'estic més que tipa, els meus estudis van ser...diguem-ne que bastant patètics, doncs quant tens edat per estudiar no en tens ganes i quant, suposadament ja no tindries edat per fer-ho t'en morts de ganes.
La meva vida es basa, principalment, en la feina i en la meva familia, una familia com la de qualsevol altre esser humà, un pare que ronda la seixantena (mare meva si el pare veies això em desheredaba), la mare que si fa o no fa va per la mateixa edat i un germà que en farà 24 al novembre (24 ja??, bufff, que gran se m'està fent). Visc al Baix LLobregat, concretament a Sant Boi, tot i que passo més hores a Barcelona, on treballo a un despatx (això ja ho he dit oi?).
La meva vida la comparteixo, sobretot els caps de setmana, amb qui crec que es l'amor de la meva vida, un home dolç, honest, bona persona, treballador i que m'estima amb bogeria (que macoooooo).
Estem buscant pis, de lloguer barat si pot ser o de compra, barat també per que no hi arrivem, vaja, com qualsevol jove que es planteji anar a viure amb parella per clar, els que volen compartir pis amb els companys d'universitat o amb "els coleguilles" encara ho teniu un xic més fàcil que nosaltres, però el que busca pis en parella per poder gaudir d'una intimitat (més que res per tenir sexe sense que els pares se n'enterin per que estàn a l'habitació del costat) i d'una llibertat entre cometes ho té dificil.
I es que, cerc que al final hauré d'esperar a que els meus pares d'independitzin i em deixin el pis de Sant Boi per a mi (gràcies Marc per l'ideia) tot i que el meu germà també el preten, pero jo sóc la gran!!!!!!
Recuperat de l'altre Bloc (Publicat el 03/11/2006)