Sensacions indescriptibles

Es divendres a la nit, avui treballa de tarda, fa de 15:00-23:00, son les 23:30 i encara no ha dit res, a les 23:45 truca dient que surt de la feina, l’espero per sopar, tot i que el que tinc ganes es de ficar-me al llit i sentir l’escalforeta de la seva pell.
Les 00:20 i ja està a casa, com que he arribat tard i el súper estava tancat he remenat tots els armaris de la cuina i he fet una amanida d’arròs, l’hi agrada molt, però la guarneixo amb coses mai tastades per ell encara.
Sopem i riem, comentem com ens ha anat el dia, m’explica que està cansat, que té ganes de seure al sofà, veure una peli i adormir-se, i jo tinc ganes d’anar al llit. Posem el Canal +, estan fent una d’en James Bond, (la que fa en Pierce Brosnan), s’acaba i l’hi dic d’anar a dormir, em diu que no té son i que vol més pelis, veiem Los Borgia i m’adormo al sofà, em desperta amb petons i em diu, anem al llit vida meva?
Quasi bé no puc obrir els ulls, son les 04:37 de la matinada, demà no tenim pressa, ningú ens espera i podem dormir fins tard, ens fiquem al llit, ens mirem, l’hi dic que l’estimo molt, em diu t’estimo amor meu, ens besem, tanquem un dels llums i fem l’amor, m’adormo a les 06:19 mentre sento que els seus ulls es claven al meu cos i em diu a cau d’orella T’estimo, com mai ningú et podrà estimar.
Desprès de passar una nit “en vela” ens llevem tard i anem a voltar, tornem a casa un parell d’hores abans del futbol, preparem la beguda i el pica pica, ell es fa un Whyskie amb coca cola, jo una cola a seques, comença el futbol, cola per aquí, “palomites” per allà, ens marquen, marquem, ens tornen a marcar i ens tornen a marcar, no tenim gana, estem emprenyats amb el Barça.
S’aixeca del sofà i va a la cuina, abans em fa un peto, amb els ulls tancats, amb les mans fredes m’acarona les galtes i em fa tremolar, ara torno diu, ara vinc, l’hi dic jo i fem l’amor de nou. Son les 03:35, no tenim son i veiem una peli, ens adormim abraçats i ens despertem a les 11:40, ens diem bon dia, ens fem pessigolles i ens fem l’amor.
Esmorzem una cosa ràpida, ens dutxem, ens vestim i l’acompanyo al cotxe, ens besem, ens abracem, ens diem que ens estimem molt, com mai ningú ens podrà estimar, l’hi dic que l’enyoraré molt, em diu que em porta dins del cor, puja al cotxe i marxa.
Deu estar dormint ara, treballa aquesta nit i jo mentrestant escrivint com ha estat el nostre cap de setmana, un cap de setmana tranquil, un cap de setmana ple d’amor, l’enyoro, l’estimo com crec que mai podré estimar a ningú.

10 Comments:

  1. Anònim said...
    Què bonic! Algun dia jo també m'enamoraré
    Anònim said...
    Es clar que t'enamoraràs i viuràs en un núvol i faràs tonteries com faig jo, jejejejeje, mentre duri espero que sigui així i tant de bó duri per sempre.

    Ujn petonet maco!!!
    Anònim said...
    Quina enveja!!

    Bueno, el tema futbol t'el podies saltar.

    Apa

    (era conya, és fantàstic veure algú assaborint una de les úniques coses interessants i reals que té la vida)

    apa
    Anònim said...
    Gràcies Escarabat, espero que enveja sana!!!!

    No podía obviar el futbol, també fa formar part del nostre cap de setmana :-)

    Tenint en compte que entre setmana practicament no ens veiem per culpa dels horaris que fem a la feina, els caps de setmana s'han d'aprofitar al màxim!!!

    Un peto guapo!!!!
    Adagio said...
    ooohhhhh k maco!
    saps per un moment creia k farieu lamor al cotxe xDD

    p.d. putu ecspaÑol! estic enfadat i rabiaré tota la setmana!

    petoooo wapaaaa
    Anònim said...
    Jajajaja, no Dagio guapo, no, al cotxe no que estava al mig del carrer i haguès quedat...una miqueta lleig fer-ho allà, jejejejejejeje.

    Jo també estic molt emprenyada per el partit de dissabte, que collons fa fotre el Barça??, resssssssssss.

    Mecaguentoloquesemeneayloquenosemeneatambienmecaguento!!!!!
    Anònim said...
    Gaudeix-ne que després el foc de la passió deixa pas al caliu de la relació.
    Anònim said...
    Talcomraja: Jo vull foc sempre, i ell també, hi ha gent que em diu que l'amor, la passió que sentim es nomes els primers mesos, el primer any, pero ja portem 2 anys i 2 mesos i sento bategar el cor de la mateixa manera que el vaig sentir quant el vaig conèixer :-)
    Anònim said...
    Quina sort!! aprofita-ho quan puguis perquè a la que hi han criatures pel mig és perd una bona part de l'improvització...

    Que duri molt aquesta passió!!!
    Sort i amor!!!
    Jo Mateixa said...
    Ho se ho se Mama del Pol, en Hatim té un nen de 3 anyets i no el podem gaudir tant com voldriem, però quant el tenim amb nosaltres no ens deixa ni respirar, jejejeje, així son els nens :-)

    Petonets guapissima!!!!

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column