Seguim igual i Miss Cantàbria

La mare ha estat tot el matí a l’hospital fins que ha vingut la metgessa, demà l’hi faran unes analítiques a la iaia per veure que tal va la cosa, de moment l’hi ha tret l’oxigen, si no l’hi es estrictament necessari no l’hi posaran, d’aquesta manera podran valorar millor si certament te problemes respiratoris o no, em sembla correcte.

Ahir al vespre l’hi van portar una carta amb 5 primers plats, 5 segons i uns quants postres, per tal que ella tries que volia per dinar, s’ha menjat un plat de macarrons que ha dit que eren boníssim, jejejejeje, sembla que ha recuperat la gana. Per sopar ha menjat un bol ben ple de puré de verdures, mitja truita de carbassó i una pera ben gran.

Quant el pare i jo em anat desprès de la feina la tieta estava amb ella, estava acabant de sopar, jo l’he vista molt animada, fins i tot feia broma, tenia coloret a la carona, es que es molt blanqueta de pell, i no l’hi feia por dormir sola, així doncs hem estat una estona amb ella, la tieta ha marxat, jo l’he dut al bany i l’he ficat al llit, l’hi he posat la barana, l’hi he deixat el timbre per si ha de trucar ben a prop del llit, l’hi he fet un petonet i l’he acaronat, m’ha mirat amb aquells ullets i m’ha dit gràcies....he marxat amb el cor en un puny, però si haurà d’acostumar.

Quant he arribat a casa, l’avi ja havia sopat, la mare l’hi ha fet, jo l’hi he preparat el dinar per demà, l’hi he fregat els plats (ell ja ho havia fet, però els he tingut que repassar una miqueta, sense que em veies eh, que si ho veu demà no ho fa, jejejeje) i m’hi he estat una miqueta fent-l’hi companyia i xerrant, però m’ha dit que marxes i que vingués a ajudar a la mare, pobret.

Per cert, la doctora en ha dit que a veure com surten els anàlisis, però que diguin el que diguin, divendres vol tenir una reunió amb la família i amb una assistenta social, per tal de valorar quina problemàtica hi ha si la iaia torna a casa en el seu estat, com ho portaria l’avi, com ho portaríem nosaltres, etc...trobo que està molt bé aquest contacte amb la família, el malalt es el primer, però la família no ha de ser menys, no?

L'Institut de la Dona, del Ministeri de Treball i Afers Socials, ha sol·licitat a l'organització de Miss Espanya que revisi les bases del seu certamen i la decisió de retir el títol a Ángela Bustillo, Miss Cantàbria 2007, una elecció que va ser revocada per "incompliment de les bases del certamen".
L'afectada ha assegurat als mitjans de comunicació que portarà als jutjats les bases del certamen de Miss Espanya després d'haver estat desposseïda de la corona per haver estat mare fa gairebé tres anys, en una decisió que considera inconstitucional. L'Institut de la Dona adverteix en un comunicat que "qualsevol consideració de la maternitat com una limitació és discriminatòria".

Patètic....

7 Comments:

  1. elur said...
    Ostres... un post molt emotiu maca. Me n'alegro de que la iaia es vagi refent. Com a mínim el temps que li queda amb vosaltres que pugui passar-lo ben bé.

    Una abraçada ben forta :***


    Per lo de la Miss, es veu que si ets pare no tens cap impediment a presentar-te a Mister. Que no, que Ejpaña no és ni masclista ni franquista... no,no... nàfent amb aquesta colla d'animals.
    Jo Mateixa said...
    Doncs si, almenys que el pugui passar tanquileta i amb la familai tant com sigui possible.

    Que fort això dels Misters oi?, també ho he llegit pero no he pensat en possar-ho, es una injusticia com una casa, a les ties prohibit i als mansos no, ai que joderseeeeee, grrrrrrrrrrr.
    cris said...
    Espero que la iaia estigui tranquil.la i la família també. Tot això que estàs passant és un procés i no s´assumeix de cop. Necessiteu el vostre temps. Tant de bo tot vagi a millor. Petons i bon dia!
    Jo Mateixa said...
    Cris: La iaia esta bastant més trànquileta i nosaltres també, mentre ella no pateixi i l'avi tampoc per tota la situació nosaltres estarem bé.

    Gràcies bònica :-)
    Sir William Temple said...
    Aquestes malalties son fotudes, sobretot quan donen un temps de vida determinat. Suposo que es millor que estigui a casa i que la portin a l'hospital quan ja no es pugui estar a casa. A vegades la vida es molt trista.
    Jo Mateixa said...
    Sir William: Es que els canvis que esta experimentant va de un dia per l'altre, dissabte menjaba bé i diumenge ja es queixava de que no podia empassar, els metges ja ens han dit que cada cop serà pitjor.

    No vull que pateixi i si ha d'estar-se allà per tal que no ho passi malament tots ens sacrificar'em i farem el possible per estar-hi en cada moment.
    la poc pacient said...
    Està molt bé l'atenció que li donen a al teva iaia..i el tracte amb vosaltres també...
    m'alegro que stigueu més tranquils (amb l'horari a tope veig però d'ànims més tranquis...)

    Lo de Miss Cantàbria, no ho habia sentit, però hem sembla indignant...

    Una abraçada!!

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column