.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 12 anys
Com us comentava l’avi ahir, per fi, va plorar la mort de la seva dona. Ja era hora que ho fes, desprès de tants dies no sabíem si l’avi patia alguna mena de demència o simplement s’havia tancat en banda en el tema de la iaia.
La setmana passada van anar al metge, dilluns al del cor, amb la mare. Fa cosa d’uns 15 anys el van operar de la pròstata i ja llavors els metges ens van dir que segurament no sortiria de l’operació, donat que el seu cor funciona un % baixíssim (grans esperances les dels metges joder). L’operació va anar la mar de be i ja han passat molts anys. Quant va anar al metge amb ma mare fa uns dies, ja ens van repetir que estava molt cardat del cor i que era estrany que encara fos viu (reconec que alguns metges s’assemblen massa a en House, concisos i directos amb la gent, si senyor).
Dimarts va anar la mare a l’altre metge, hi va anar solar per que a l’avi no l’hi venia de gust sortir al carrer i com que nomes era recollir uns papers...doncs ve, a l’avi l’hi funciona ¼ dels ronyons i com que ja ha passat l’edat prescrita per els metges no te dret a fer diàlisis:
- A el seu pare nomes l’hi funciona ¼ dels ronyons i es massa gran per fer diàlisis, no entenc com pot ser que aguanti tant, el dia menys pensat se’l trobem com un ocellet.
- Vostè creu doctora?.
- Si, si, així ho crec.
- ......(silenci per part de la mare), enfonsament moral, angoixa i al final plors.
- Està be?.
- Es que fa res que he enterrat a la meva mare i això em supera.
- Ja se sap, llei de vida, plori tranquil·la dona.
Llavors va i l’hi canvien la medicació a l’avi, ens diuen que l’hi controlem la tensió cada nit i que si baixa de 110/60 la truquem. Collons, diumenge estava baixíssim i a més, molt apàtic, sense ganes de menjar i molt desanimat. Em va donar per mirar els prospecte de la medicació i posava:
NO TOMAR EN CASO DE:
La setmana passada van anar al metge, dilluns al del cor, amb la mare. Fa cosa d’uns 15 anys el van operar de la pròstata i ja llavors els metges ens van dir que segurament no sortiria de l’operació, donat que el seu cor funciona un % baixíssim (grans esperances les dels metges joder). L’operació va anar la mar de be i ja han passat molts anys. Quant va anar al metge amb ma mare fa uns dies, ja ens van repetir que estava molt cardat del cor i que era estrany que encara fos viu (reconec que alguns metges s’assemblen massa a en House, concisos i directos amb la gent, si senyor).
Dimarts va anar la mare a l’altre metge, hi va anar solar per que a l’avi no l’hi venia de gust sortir al carrer i com que nomes era recollir uns papers...doncs ve, a l’avi l’hi funciona ¼ dels ronyons i com que ja ha passat l’edat prescrita per els metges no te dret a fer diàlisis:
- A el seu pare nomes l’hi funciona ¼ dels ronyons i es massa gran per fer diàlisis, no entenc com pot ser que aguanti tant, el dia menys pensat se’l trobem com un ocellet.
- Vostè creu doctora?.
- Si, si, així ho crec.
- ......(silenci per part de la mare), enfonsament moral, angoixa i al final plors.
- Està be?.
- Es que fa res que he enterrat a la meva mare i això em supera.
- Ja se sap, llei de vida, plori tranquil·la dona.
Llavors va i l’hi canvien la medicació a l’avi, ens diuen que l’hi controlem la tensió cada nit i que si baixa de 110/60 la truquem. Collons, diumenge estava baixíssim i a més, molt apàtic, sense ganes de menjar i molt desanimat. Em va donar per mirar els prospecte de la medicació i posava:
NO TOMAR EN CASO DE:
- Problemas de corazón, Problemas respiratorios, etc....
Em vaig cagar en el putu metge dels collons, ma mare va trucar dilluns i l’hi van retirar aquesta medicació, total, dilluns a la nit quant l’hi vaig prendre la tensió estava estupendíssim, a més, al mati havia sortit a comprar amb la Yaqueline i havia dinat i sopat de meravella, putu Dr. House de pacotilla de la Seguretat Social!!!!!!
Si recordeu, quant va morir la iaia, l’avi va dir que la Yaqueline ja podia marxar, que ell no la necessitava, ara son pràcticament inseparables, es més, els dies que ella va haver de marxar a València a arreglar uns papers, l’avi l’hi va dir:
- Si he hecho algo que te ha molestado, lo siento, no era mi intención ofenderte.
- Ramon, mi amol ( si, si, en lloc de amor ella diu amol, es cubana cony), pero si tu no me hisistes nada, yo voy por que tengo que arregar unos papeles pero yo vuelvo enseguidita para aqui contigo.
Conclusió: L’avi i la Yaqueline son cul i merda i s’entenen a la perfecció.
Per cert, aquesta tarda a les 16:00 anem a dipositar les cendres de la iaia al Cementiri de St. Gervasi, la iaia volia que l’enterressin amb la seva mare allà. Això dona per un nou post, però serà més endavant.
Etiquetes: Les meves coses
21 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Aixi que l'avi i la Yaqueline ara són cul i merda .... jajajajajajajajajajaja ... com som les persones!!! Joder!
Un petonàs ben gran!!!
Sembla mentida per això, com ens aferrem a allò que ens es més còmode, amb les coses bones i dolentes que això representa.
Però me n'alegro moltíssim, ja ho saps!!!
Un petó
Una abraçada per la marona, ben forta!!!!
Un petó per tu! :**
Farlopa: De vegades ja ens passa això, es volen dir moltes coses a una persona i no saps com encarar-ho, com dir-ho, ni que dir en cada situació.
Amb un somriure teu tipus :-) ja en tinc prou, no cal més per animar-me, t'ho dic de tot cor.
Aixxxxxxxxxxxxxxxxx, que macus que sou collons!!!!!!!!
Cap problema, aniré anotant tot el que vegi o ma mare em comenti (ella hi està quasi tot el dia)i ja us en fare cinc centims.
La Yaquelin es cubana i ja sabeu la gracia que te aquesta gent a l'hora de parlar i fer bromes, o sigui que poden sortir coses molt divertides d'aquesta relació, jejejejejejejejeje.
:-)
Per cert, no sé què has fet, però ara es veu bé la teva pàgina al firefox :)
1.- La Yaqueline em fa això per sopar i m'agrada molt.
2.- La Yaqueline em planxa la roba aixi i queda millor.
3.- La Yaqueline em fa riure per que m'explica tal i cual...
etc....jejejejejejeje
NO HE FET RES DE RES, SU JURUT!!!!però m'enalegro de que ja es vegi bé!!!! ;-)
alguns podrien estar pasturant ovelles, perquè no valen per tractar amb gent.
besets
Celebro que el teu avi tingui tanta gent genial al seu costat!
Petons!!
A la majoria de tribus (africanes, indígenes...) els avis son pilars de saviesa, i aquí, per gran part de la sanitat, ja se sap que mai es pot generalitzar, els tracten com a draps. Sel's hi hauria de caure la cara de vergonya!!!!
tens tota la raó del món... he generalitzat perquè m'ha tocat de molt prop amb l'enfermetat "fulminant" de mon pare, i la lentitud a l'hora de fer les proves, i la poca trassa a l'hora de tractar-nos a nosaltres... però també he de dir, perquè és del tot veritat, que el personal d'infermeria ha estat inmillorable, i que també he vist que moltes vegades no donen a l'abast els metges... però això ho pateix el malalt, i en eixe moment no estàs per a excuses...
no és el mateix tindre un càncer que un refredat, ja es sap. Hi ha gent meravellosa, professionals que van més enllà del que els paga el sou, però també és cert que hi ha gent q no es guanya l'aigua.
sento si he ofés algun professional amb el meu comentari. un petó
Els metges que van tractar a la iaia van ser excepcionals, TOTS, es van portar maginificament be, d'ells no en tinc cap queixa. Els que porten a l'avi sempre l'han tractat be i suposo que si en aquell moment el metge l'hi va receptar el que l'hi va recpetar va ser per que ho va creure convenient. Jo em vaig espantar per que vaig veure que l'avi tenia la pressió molt baixa i no tenia ganes de res, suposo que enteneu la meva preocupació, oi? jo l'únic que vaig fer va ser enrabiar-me quant vaig llegir el prospecte del medicament, per que se el que he passat amb la iaia i no vull que es torni a repetir amb l'avi.
Es llei de vida, tots hem de morir, però si podem allargar la vida, amb bona qualitat està clar, faré tot el que facia falta, fins i tot cagar-me en els grans professionals mèdics.
Gràcies per venir, per llegir-me i sobretot, gràcies per deixar els vostres comentaris :-)
Petonassos!!!!!!!!!!!!