Com us comentava l’avi ahir, per fi, va plorar la mort de la seva dona. Ja era hora que ho fes, desprès de tants dies no sabíem si l’avi patia alguna mena de demència o simplement s’havia tancat en banda en el tema de la iaia.

La setmana passada van anar al metge, dilluns al del cor, amb la mare. Fa cosa d’uns 15 anys el van operar de la pròstata i ja llavors els metges ens van dir que segurament no sortiria de l’operació, donat que el seu cor funciona un % baixíssim (grans esperances les dels metges joder). L’operació va anar la mar de be i ja han passat molts anys. Quant va anar al metge amb ma mare fa uns dies, ja ens van repetir que estava molt cardat del cor i que era estrany que encara fos viu (reconec que alguns metges s’assemblen massa a en House, concisos i directos amb la gent, si senyor).

Dimarts va anar la mare a l’altre metge, hi va anar solar per que a l’avi no l’hi venia de gust sortir al carrer i com que nomes era recollir uns papers...doncs ve, a l’avi l’hi funciona ¼ dels ronyons i com que ja ha passat l’edat prescrita per els metges no te dret a fer diàlisis:

- A el seu pare nomes l’hi funciona ¼ dels ronyons i es massa gran per fer diàlisis, no entenc com pot ser que aguanti tant, el dia menys pensat se’l trobem com un ocellet.
- Vostè creu doctora?.
- Si, si, així ho crec.
- ......(silenci per part de la mare), enfonsament moral, angoixa i al final plors.
- Està be?.
- Es que fa res que he enterrat a la meva mare i això em supera.
- Ja se sap, llei de vida, plori tranquil·la dona.

Llavors va i l’hi canvien la medicació a l’avi, ens diuen que l’hi controlem la tensió cada nit i que si baixa de 110/60 la truquem. Collons, diumenge estava baixíssim i a més, molt apàtic, sense ganes de menjar i molt desanimat. Em va donar per mirar els prospecte de la medicació i posava:

NO TOMAR EN CASO DE:

- Problemas de corazón, Problemas respiratorios, etc....

Em vaig cagar en el putu metge dels collons, ma mare va trucar dilluns i l’hi van retirar aquesta medicació, total, dilluns a la nit quant l’hi vaig prendre la tensió estava estupendíssim, a més, al mati havia sortit a comprar amb la Yaqueline i havia dinat i sopat de meravella, putu Dr. House de pacotilla de la Seguretat Social!!!!!!

Si recordeu, quant va morir la iaia, l’avi va dir que la Yaqueline ja podia marxar, que ell no la necessitava, ara son pràcticament inseparables, es més, els dies que ella va haver de marxar a València a arreglar uns papers, l’avi l’hi va dir:
- Si he hecho algo que te ha molestado, lo siento, no era mi intención ofenderte.
- Ramon, mi amol ( si, si, en lloc de amor ella diu amol, es cubana cony), pero si tu no me hisistes nada, yo voy por que tengo que arregar unos papeles pero yo vuelvo enseguidita para aqui contigo.

Conclusió: L’avi i la Yaqueline son cul i merda i s’entenen a la perfecció.

Per cert, aquesta tarda a les 16:00 anem a dipositar les cendres de la iaia al Cementiri de St. Gervasi, la iaia volia que l’enterressin amb la seva mare allà. Això dona per un nou post, però serà més endavant.

21 Comments:

  1. Pep ... però posa-li Angu, també said...
    Jajajajajajajajajaja, jajajajajajaja i jajajajajajaja ... i si se'm permet jajajajajajajajajjajaja

    Aixi que l'avi i la Yaqueline ara són cul i merda .... jajajajajajajajajajaja ... com som les persones!!! Joder!

    Un petonàs ben gran!!!
    Jo Mateixa said...
    Mira Pep es que no t'ho pots ni imaginar, tinc un munt d'anecdotes d'aquets dies entre la Yaqueline i l'avi, son una passada, dona per fer més d'un post, jejejejeje.

    Sembla mentida per això, com ens aferrem a allò que ens es més còmode, amb les coses bones i dolentes que això representa.
    Pep ... però posa-li Angu, també said...
    Si, costa que ens adaptem un huevo a les coses, però un cop que ens adaptem i ens les fem nostres ... ah, amigo, no ens facis canviar de rutina un altre cop, eh? jejejejee

    Però me n'alegro moltíssim, ja ho saps!!!

    Un petó
    Jo Mateixa said...
    Ho se nino, ho se :-)
    elur said...
    Els avis... la qüestió és portar la contrària i després fer el que s'ha de fer, però que quedi clar que ho fan perquè volen fer-ho, eh? no pas perquè tu els ho hagis dit, no que tu no ho has dit pas, que ha sigut ell que ho ha pensat... aisssssss... com la conec la cançoneta :P


    Una abraçada per la marona, ben forta!!!!

    Un petó per tu! :**
    Farlopa said...
    Mira fa estona que estic aquí a la finestra del comentari i no se que dir-te, només rep una abraçada ben forta, aquesta tarda pensare amb tu :(
    Jo Mateixa said...
    Elur: Si es que son un cas, al principi discutien per tot, bueno ell, per que ella pobre feia tot el que ell l'hi deia fins que ma mare l'hi va parar els peus i l'hi va fer entendre que la Yaqueline ve per ajudar-l'ho, i no pas per fer-l'hi de minyona com feia la iaia, es dur, pero es així.

    Farlopa: De vegades ja ens passa això, es volen dir moltes coses a una persona i no saps com encarar-ho, com dir-ho, ni que dir en cada situació.
    Amb un somriure teu tipus :-) ja en tinc prou, no cal més per animar-me, t'ho dic de tot cor.

    Aixxxxxxxxxxxxxxxxx, que macus que sou collons!!!!!!!!
    yrun said...
    JO vull mes anècdotes de l'avi i la Yaqueline! Em sembla k pot donar per fer una comèdia i tot! xDD
    Jo Mateixa said...
    Yrun: L'avi sempre ha sigut molt de la broma, es més, quant era jove va fer d'extra d'alguna pel.licula i te un humor de la ostia.

    Cap problema, aniré anotant tot el que vegi o ma mare em comenti (ella hi està quasi tot el dia)i ja us en fare cinc centims.

    La Yaquelin es cubana i ja sabeu la gracia que te aquesta gent a l'hora de parlar i fer bromes, o sigui que poden sortir coses molt divertides d'aquesta relació, jejejejejejejejeje.

    :-)
    Laprí | David said...
    Vaja, així que ara no pot viure sense ella. Això està bé, m'alegro, perquè sempre és bo tenir una persona així que ajudi una mica a la gent gran.

    Per cert, no sé què has fet, però ara es veu bé la teva pàgina al firefox :)
    Jo Mateixa said...
    David: Dons si noi si, primer era un suplici per que sempre estaba despotricant d'ella i ara quant ella lliure els die sque l'hi toquen de festa esta dessitjant que torni per que:

    1.- La Yaqueline em fa això per sopar i m'agrada molt.

    2.- La Yaqueline em planxa la roba aixi i queda millor.

    3.- La Yaqueline em fa riure per que m'explica tal i cual...

    etc....jejejejejejeje

    NO HE FET RES DE RES, SU JURUT!!!!però m'enalegro de que ja es vegi bé!!!! ;-)
    Clint said...
    hòstia em passa una mica igual que al Farlopa. No se ben bé que dir, però la manera que tens d'explicar-ho dona bon rotllo, en pendre nota.
    Jo Mateixa said...
    Clint: Gràcies Clint, com l'hi deia a en Farlopa, no cal dir res més, amb un somriure ja està tot dit :-)
    susurro said...
    putos metges de la seguritat social... jo també els vaig patir l'any passat amb l'enfermetat (càncer) de mon pare.
    alguns podrien estar pasturant ovelles, perquè no valen per tractar amb gent.
    besets
    Metamorfosi said...
    És que et trobes cada inútil pel món!... Jo fa poc vaig demanar un canvi de metge de capçalera perquè n'estava ben farta de l'inútil que m'havia tocat!

    Celebro que el teu avi tingui tanta gent genial al seu costat!

    Petons!!
    La Xica said...
    Ostres!!! és que tenen tela segons quins metges!!!
    A la majoria de tribus (africanes, indígenes...) els avis son pilars de saviesa, i aquí, per gran part de la sanitat, ja se sap que mai es pot generalitzar, els tracten com a draps. Sel's hi hauria de caure la cara de vergonya!!!!
    Jo Mateixa said...
    Susurro, Metamorfosi, La xica: Doncs si, la sanitat pública d'aquest pais deixa molt que dessitjar, sobretot tracten com la purria a la gent gran i als inmigrants. Quina pena de país joder!!!!
    Ivet said...
    Home suposo que poca relació amb la sanitat pública teniu, vull dir si coneixeu aquest món de dins. No deixo de visitar gent durant tota la nit i la majoria són immigrants, tractats amb absolut respecte i atesos amb o sense papers, vaja que TOTS tenen sanitat i targeta. Els avis són els més visitats en horari diurn i sense escatimar les proves quan toquen. Però al final és com tot, encara que generalitzem, la bona educació i l'ètica ja hi ha de ser de base. També cal veure en quines condicions treballa el personal de la sanitat pública....deixa bastant que desitjar i si molts cops funciona no és pas pels jefes que hi ha.
    Ivet said...
    Em falta un tros!! Felicitats pel blog, molt interessant de llegir! Bona nit a tots/es
    susurro said...
    ivet,
    tens tota la raó del món... he generalitzat perquè m'ha tocat de molt prop amb l'enfermetat "fulminant" de mon pare, i la lentitud a l'hora de fer les proves, i la poca trassa a l'hora de tractar-nos a nosaltres... però també he de dir, perquè és del tot veritat, que el personal d'infermeria ha estat inmillorable, i que també he vist que moltes vegades no donen a l'abast els metges... però això ho pateix el malalt, i en eixe moment no estàs per a excuses...
    no és el mateix tindre un càncer que un refredat, ja es sap. Hi ha gent meravellosa, professionals que van més enllà del que els paga el sou, però també és cert que hi ha gent q no es guanya l'aigua.
    sento si he ofés algun professional amb el meu comentari. un petó
    Jo Mateixa said...
    Ivet i Susurro: Si us plau no us enfadeu ara!!!!, nem a pams, servidora es Auxiliar de Clínica i Geriatria i he tractat amb grans professionals, metges, infermeres, auxiliars...i hi ha gent per tot, hi ha gent de puta mare que tracta als malalts de conya i n'hi han que per el sols fet de ser malalts terminals, total es moriran de seguida, els tracten com una merda.

    Els metges que van tractar a la iaia van ser excepcionals, TOTS, es van portar maginificament be, d'ells no en tinc cap queixa. Els que porten a l'avi sempre l'han tractat be i suposo que si en aquell moment el metge l'hi va receptar el que l'hi va recpetar va ser per que ho va creure convenient. Jo em vaig espantar per que vaig veure que l'avi tenia la pressió molt baixa i no tenia ganes de res, suposo que enteneu la meva preocupació, oi? jo l'únic que vaig fer va ser enrabiar-me quant vaig llegir el prospecte del medicament, per que se el que he passat amb la iaia i no vull que es torni a repetir amb l'avi.

    Es llei de vida, tots hem de morir, però si podem allargar la vida, amb bona qualitat està clar, faré tot el que facia falta, fins i tot cagar-me en els grans professionals mèdics.

    Gràcies per venir, per llegir-me i sobretot, gràcies per deixar els vostres comentaris :-)

    Petonassos!!!!!!!!!!!!

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column