Avui toca Pineda

Quant fa uns dies l’hi vaig dir a l’avi que aquest dissabte pujaríem a Pineda no l’hi va fer gaire gràcia, primer va posar excuses, que si estava cansat, que si no l’hi venia de gust, etc.... conforme s’ha anat acostant el dia ha anat canviant de parer i ahir al vespre quant l’hi vaig tornar a repetir ja frisava per que arribes el moment.

Aquest matí a les 10:00 em fet cap allà, en Hatim, l’avi, la Yaqueline i jo, els pares ja ens hi esperaven i crec que s’ho ha passat força be. Tot el camí amb el cotxe se l’ha passat cantant i dormint. Quant em arribat a casa, els pares l’hi ha volgut ensenyar el pis nou, doncs ell no hi havia estat (a la iaia mai l’hi venia de gust pujar-hi) i n’ha quedat encantat:

- Quanta llum, i que maco i veieu el sol tot el dia, i quina sort i.....a la iaia l’hi hagués agradat veure’l.

S’ha fet un silenci i desprès s’ha posat a cantar una cançó que parla de Cuba, en honor a la Yaqueline, em rigut moltíssim amb les seves cançons, les seves batalletes, els seu humor i el mal humor:

- La paella està salada, quines gambes més petites, feia anys que no menjava musclos a l’arròs, la iaia mai posava cloïsses a l’arròs.....

En acabar de dinar s’ha assegut a veure la TV i s’ha quedat fregit al sofà, ha fet una migdiada de quasi 2 hores mentre nosaltres fèiem sobretaula. Em parlat d’ell, de la iaia, dels costums d’aquí, dels costums de Cuba, de Fidel, de la gana que passen allà....

- Bueno que, marxem o no? Vaig a pixar i ja podem fotré el camp.

Total, em passat tots per l’WC i apa, de camí a Sant Boi, s’ha passat tot el camí dormint i s’ha despertat quant em arribat a la zona de Fòrum, allà ha començat de nou a explicar batalletes i mig endormiscat ha fet el viatge de tornada a casa.

En arribar a Sant Boi i mentre en Hatim deixava el cotxe al pàrking, nosaltres em pujat cap a casa l’avi, s’ha tret la gavardina, l’americana i s’ha posat les sabatilles, s’ha assegut a la cadira:

- Que avi, com ha anat, t’ha agradat el pis, t’ho has passat bé?
- Si, si, ha anat molt bé, el pis es molt maco, la setmana que ve hi tornem a pujar, oi??
- No avi, la setmana que ve no podem pujar, en Hatim i jo tenim el sopar d’aniversari de la Laura, fa 30 anys i sortirem a ballar, arribarem tard i no es plan de matinar per pujar a pineda. Estàs bé?, et veig cansat, si?
- Si, estic cansat, però m’ho he passat d’allò més be, així doncs que.....la setmana que ve pugem de nou, oi?

.......ja s’ha sap, la gent gran escolten el que volen i el que volen sentir i no els hi diem s’ho inventen.
A la foto, la mare, la Yaqueline i l'avi.

9 Comments:

  1. Anònim said...
    magnífic, la gent gran sempre ens ensenyen coses, bones i dolentes, diferents visions, per les seves paraules o pels seus silencis, sempre ens ensenyen.
    Anònim said...
    L'avi i els altres. Els teus relats i les teves viviències que ja són prou descriptives agafen color amb aquesta estupenda foto.
    l'home de la musica said...
    Quina gràcia, tant renegar al principi, i mira... jajaja. Bueno, si la que ve no pujeu, haureu de pujar l'altre, no?
    Cristina said...
    Nena, l´avi mica en mica s´anirà refent. No es pot oblidar tota una vida. La gent gran sempre renega per algun motiu però el més important és que vulgui sortir de casa, que gaudeixi dels petits moments, que són el que queda de record. Petons!
    Anònim said...
    A mi també m'encanta quan es posen a explicar batalletes de joventut. De vegades, ja se sap, sempre parlen de les mateixes coses i com dius tu, només escolten el que volen...però com diuen, hombre viejo, dos veces niño ;)
    Sempre seran taaaaan entranyables els avis...
    Jo Mateixa said...
    Esteve: De vegades no ens adonem del que tenim quant encara tenim els avis vius. De vegades ens fot ràbia sentir una i una altre vegada les mateixes histories, les mateixes batalletes, però sempre s'apren alguna cosa nova d'ells, si o no?

    Bruno: Gràcies carinyu!!!!!! Tot bé????

    Home de la musica: Jejejejeje, tu que, ets gran i escoltes el que vols??, jajajajaja. El que està clar es que nosaltres tenim la nostre vida, els nostres horaris, les nostres amistats. L'avi està acostumat a dinar a les 13:00, nosaltres no dinem mai abans de les 14:30, si vol estar amb nosaltres s'haurà d'adaptar una mica, no pot pretendre que 4 persones canviín el seu ritme de vida nomes per ell, si o no?. Segur que l'altre cap de setmana pujarem i voldriem que ell tambe pujes per quedar-se tot el cap de setmana, a veure que hi diu, jejejeje.

    Cristina: Està clar que no Cris, portaven quasi 64 anys junts i es normal que pensi en ella, en les coses que els unia. L'hi ve de nou estar amb nosaltres tot el dia a sobre doncs tot i tenir quasi 88 anys es un home molt independent, en el sentit de que ell fa la compra, sur a passejar, etc...quant la Yaqueline va amb ell a comprar no consenteix que ella l'hi porti el carro de la compra i aixi moltes altres coses. Tot ho feia amb la iaia i ara que no hi es ho ha de fer sol o amb d'altres persones a les que no hi està acostumat, entenem que s'ha d'anar acostumant de mica en mica.

    La Xica: I tant que parlen de les mateixes coses, jejejeje, em sembla que la historia de que es va lligar a una francesa mentre estaba pres al camp de concentració l'he sentit com 1000 vegades i cada una de les vegades que m'ho ha explicat la historia es diferent, per que una vegada ella rossa, l'altre era morena, una vegada portava un vestir blau, l'altre un vestit vermell...a saber si va ser veritat o no, però si a ell el fa feliç explicar-ho a mi ja m'està bé :-)
    Anònim said...
    segurament, el millor regal que li poseu fer és escoltar-lo, estar amb ell, portar-lo de voleio...

    apa
    Adagio said...
    jaja k bo! clar jo tb escolto el k vull xD

    és molt llest el teu avi, i buaaa explicant batalletes !!! uaaa xD

    apa k vagi mu be la setmana wapa!!! muamua
    Anònim said...
    Escarabat: Saps que pasa que te un caràcter molt fort i de vegades es posa fet una furia, sobretot quant les coses no es fan com i quant ell vol. M'ha costat molt convence'l per que volgues venir a Pineda i ara que ja hi ha pujat ja s'hi voldria quedar a viure i tot, jejejejejejeje.

    Adagio: El meu avi es un megacrack de l'humor, ara, te una mala ostia quant vol que fa fredar, jejejejeje. Bona setmana per tu també!!!!!!!!!!!!

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column