House i els suïcidis

Estic veient el capítol de House, i està molt interessant. Tot i ser un metge una mica cabró (ara la paraula Cabró ja està acceptada dins el diccionari de la Llengua Catalana) hi ha una pacient, a la que han violat, i vol que ell la tracti.

Això el té amoïnat, en House ja l’hi ha dit que no l’hi interessa tractar-la, doncs es més una cosa psíquica que no pas física, ell ja no hi te res a fer, però ella es nega a ser tractada per un altre metge que no sigui ell.

La noia acaba de prendre’s un pot de sedants i acaba de desmaiar-se, està al terra, com si hagués patit un atac epilèptic. Ha volgut suïcidar-se?

Recordo que quant feia 1 FP de Delineació es va suïcidar un noi del institut, no se a sant de que hi he pensat en ell. I dic ell, així, a seques, per que no se ni com es deia, ni tant sols el coneixia, però a tots ens va afectar molt.

Sembla ser que era un noi amb molts bons estudis, treia unes molt bones notes, tenia parella, una noia des de feia anys amb la que anava molt en serio, no tenia problemes familiars (almenys això deien els pares i familiars més propers)...era un noi sense problemes de cap mena, ningú entenia per que s’havia suïcidat.

Es de covards suïcidar-se?

Quant era més joveneta i per algun motiu em sentia trista o deprimida, la mare m’interrogava en plan CSI per tal d’esbrinar que em passava. Doncs em passava que tenia 14 anys i tenia problemes, els meus problemes, aquells problemes que la gent gran no entén. Collons, problemes son no arribar a final de mes i tenir una família de 4 membres i no poder donar-los de menjar, problemes son quedar-se sense feina amb 50 anys i no tenir cap opció per que, en aquells temps no es com ara, que ho teniu tot, problemes son...i així un llarg etc....

La gent, els pares més concretament, no saben veure que els petits, els adolescents, també tenen els seus problemes, a la seva escala llògicament, però que pot crear la mateixa ansietat, el mateix neguit i malestar que a ells els pot crear qualsevol de les coses comentades anteriorment.

Deixo a l’aire la pregunta que us he fet anteriorment, que cadascú digui la seva, a veure que trèiem de tot plegat.

L’avi Josep continua a l’hospital, els metges l’hi donaven l’alta avui però a començat a tenir dècimes de febre i aquesta tarda quant he anat a veure’l estava a 39,5º . Els metges han dit que estarà uns dies així, amb febre, tot i que l’hi ha donat Paracetamol per que l’hi baixi. Estava molt aixafat, tant moralment com físicament, suposo que ja tenia coll avall que avui marxava i el fet de dir-l’hi que no marxaria fins d’aquí a uns dies l’ha deixat bastant fotut.
Ara el pare ha parlat amb la tieta, que s'ha quedat fins ara a l'hospital, i sembla ser que ja nomes tenia dècimes de febre, que s'ha canviat de pijama, l'hi han canviat els llençols i ja l'ha deixat llest per dormir. A veure que tal passa la nit.
Per cert, la noia del Capitol de House està prenyada del seu violador.

15 Comments:

  1. Laprí | David said...
    Cadascú tria el que fa amb la seva vida, però caldria veure cadascú dels casos de les persones que se suïciden. Per exemple, l'altre dia em vaig fer aquesta qüestió, quan vaig saber que divendres, a la mateixa línia de rodalies, només que en dos punts diferents, es van suïcidar dues persones pràcticament alhora. Crec que arriben a tal punt, de no trobar sortida, que no els hi queda, per a ells, és clar, més sortida que aquesta, marxar i punt. El noi aquest que comentes del teu institut, dius que sembla que tenia una bona vida, una bona família, bones notes, una nòvia, però alguna cosa li deuria d'atormentar per fer això.

    De totes formes, també em ve al cap els suïcidis col·lectius que s'han donat de vegades al Japó entre els joves. Allà també té molt a veure la pressió que exerceixen els estudis, molt més rígids i on es demana molt a l'estudiant, però allà, a l'igual que els pot donar per suïcidar-se, també els pot donar per tancar-se a la seva habitació i no sortir absolutament per a res, no sé ara mateix el nom que té això. Totes dues coses serien una resposta de covardia a no voler afrontar la vida tal i com ens la trobem? Potser, però és molt complicat de saber-ho tot això, cada persona és un món i estic segur que en cada persona trobaríem mil i una raons de perquè ho fan això.

    D'altra banda, a veure si al teu avi li baixen les dècimes i pot tornar aviat a casa. Això d'estar en un hospital ingressat i no saber quan marxes, és bastant pesat. Jo recordo que fa 12 anys vaig estar una setmana ingressat en un hospital, i no veia l'hora de marxar d'aquell lloc.

    Vagi bé.
    Pep ... però posa-li Angu, també said...
    Carai quina manera de desvetllar els capítols de Jauss. I si hagués volgut veure'l en DVD? Eh? I si no hagués pogut veure'l? Jooooooooo ...

    Mira, una amiga meva es va suicidar el mes de desembre. Una tia que ho tenia tot: amics, familia, una bona feina i que li agradava, aficions que li encantaven ... ningú s'explica el perquè, ningú. Sembla ... i dic sembla per dir alguna cosa ... que va tenir un desengany amorós. I això és tot. Això és tot que pot motivar a una persona, que pot recorrer a altres 100.000 que estaran disposades a escoltar-la, a agafar i penjar-se, amb la sang freda que això suposa.

    És veritat que tots som propietaris de la nostra vida i dels nostres actes, però, particularment ho sé, si això és motiu suficient per abaixar els braços, què hauria de fer tota la gent que ho està passant malament de veritat, amb problemes de veritat? A mi, ho sento, em sembla un acte enormement egoista, molt, moltíssim.

    En fi, paro el tema que em poso tonto.

    Un fort petonàs, TuMateixa ... i a veure si li fem baixar les dècimes a l'avi, eh?

    Booooon dia!
    Jo Mateixa said...
    Així m'agrada nois, que hi digueu la vostre. Jo en aquest tema no faré cap comentari, doncs si us mireu el post que ha fet l'Alepsi ja veureu el meu parer.

    El que no vull es influenciar a ningú, voldria que tothom que vulgui en digui la seva, vull veure els punts de vista que teniu envers aquest tema, doncs es una cosa que m'amoina per que l'he viscuda de ben aprop.

    Un petonet ben dolcet guapussss!!!!
    Metamorfosi said...
    L'autor ha eliminat aquest comentari.
    Clint said...
    jo si que vaig veure el dr. casa ahir al vespre, i sense voler treure ferro a tot el tema del post, jo només volia dir que la noia que sortia al capítol era preciosa!

    Vinga un petó per l'avi!
    dErsu_ said...
    Suicidar-se només són uns adverbis, el com, l'on i quan de quelcom, per altra banda, inevitable.
    Jo Mateixa said...
    Clint: No t'ho podria dir jo això, no m'agraden les dones :-)

    Dersu_: Es un tema ben fomut.

    Comentari suprimit: Que consti que ha estat l'autor/a del comentari el que l'ha esborrat, jo no ho he fet. De totes maneres se qui es i ara l'hi enviaré un e-mail, si m'ho permet es clar :-)
    l'home de la musica said...
    Jo crec que l'esser humà està preparat per patir, i o bé tens una enfermetat tipus TLP (Transtorn límit de la personalitat). que molta gent té, i no ho sap. O bé estàs sota efectes de drogues, o bé... penso que seran les que menys, una persona que mai ha tingut un problema, de sobte es troba amb un que qualsevol podria lluitar, però a ell se li fa una muntanya. Però crec més en les dugues primeres,
    susurro said...
    En alguns moments de la meua vida he pensat en el suicidi durant segons... i de seguida he pensat que eixa no és la sol.lució. Dir que ès de covards o no seria ser una mica radicals... en el sentit que un no pot saber què els passa per la ment per fer això, per no poder suportar els colps de la vida... És un tema molt, molt xungo, com tu has dit molt bé. Per una banda, crec que hi ha que ser molt valent per a decidir-se a morir, però d'altra banda, fugir dels problemes és taaaan covard... i no pensar en la gent que deixes destrossada i, potser, amb sensació d'impotència i culpa per no haver pogut o sabut què fer per evitar eixe final tan dur...

    O siga, que no he aclarit res. Em sembla complicat i no vull jutjar categòricament.

    Ànims amb l'avi i ja veuràs com en dos dies ja estarà d'allò més bé.

    Besets
    Adagio said...
    donc sno se si és de covards, hiha gent k prefereix suicidar-se pq vol star millor... no se tothom pot fer el k vulgui xD

    per cert 1 FP de Delineació??

    jaja

    petooo matiiii
    yrun said...
    És de cobards suicidar-se?
    No sabria que dir-te'n... És triar el camí més fàcil, això si, deixar de lluitar no está bé per molts problemes que tinguis.
    Encara que fer-se mal a un mateix... jo no tindria valor per fer-me'n. I dic valor xk no se k dir xD

    Gran sèrie House!
    Sir William Temple said...
    Jo sé que House és molt coneguda però no en tinc ni idea de què va; com tantes altres.
    He llegit en algun lloc que els suïcidis és la primera causa de mort entre els joves. I a Finlàndia és on n'hi ha més, amb aquests llargs hiverns...
    Jo Mateixa said...
    A tots els que heu deixat comentaris: Perdoneu-me, necessito ficar-me al llit i mirar de dormir unes horetes, avui tinc el dia tonto, sorry.

    Gràcies per els vostres comentaris, tots i cadascun de vosaltres te part de raó i m'ha encantat poder saber-ne les vostres opinions, us ho dic de tot cor.

    Ens veiem demà, a veure si amb més ganes de fer cosetes per aqui :-)

    Nanit a tothom!!!!!
    q-kota said...
    ei hola

    l'altre dia et volia deixar un comentari però anava molt atabalada amb la feina i no vaig poder (gràcies pels teus al meu bloc, d'altra banda).

    una companya meva de classe de l'institut també es va suïcidar, aviat farà dos anys. no era la meva millor amiga, però l'institut era petit (visc en un poble) i tots ens coneixíem bastant. tot i que quan va passar això ja feia força temps que no la veia, saber la notícia em va afectar.

    no crec que sigui de covards ni d'egoistes suïcidar-se. és una cosa sobre la qual els que queden poden fer moltes conjectures, però els motius només els sap la persona que se'n va, com la meva companya d'institut, que també era una noia intel·ligent, guapa i un llarg etcètera. l'únic que puc dir és q s'ha d'estar molt desesperat per arribar a aquest punt i que espero q sempre hi hagi alguna cosa q ens faci somriure i estimar la vida, per petita que sigui :-)

    fins aviat!
    Jo Mateixa said...
    q-kota: Gràcies guapa per el teu comentari, jo també vaig de cul aquests dies i amb prous feines puc passar per els blocs que visito habitualment, no t'amonis dona!!!!

    No saps prou l'ho desesperat i ofuscat que ha d'estar algú per fer una cosa així, es molt trist, però es així.

    Petonassos guapaaaaaaaaaaaaaaa :-)

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column