.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 13 anys
Avui no estic gaire inspirada a l’hora d’escriure, l’Escarabat m’ha deixat un comentari en el post anterior on diu que no sap d’on trec el temps per fer tantes coses…..tantes??? Però si vaig de casa a la feina i de la feina a casa, i quant arribo ajudo a la mare a casa o a casa l’avi (bufff, em costa molt dir casa l’avi i no casa els avis) i al bloc l’hi dedico 1 hora com a molt per que de tant en tant m’agrada ficar-me al llit (encongida com un cuc sota el nòrdic) i veure una mica la tele, però la majoria de dies em quedo clapada a mitja sèrie o pel·lícula, i al novio, pobret meu, l’hi dedico la nit de divendres, tot el dissabte i el matí de diumenge. A això l’hi dius fer tantes coses??? Voldria disposar de més temps per fer coses com....
* Passejar entre setmana, no cal que sigui cap de setmana per conèixer la ciutat, per saludar als veïns del barri, per comprar un nou CD o llegir un nou llibre.
* Passejar entre setmana, no cal que sigui cap de setmana per conèixer la ciutat, per saludar als veïns del barri, per comprar un nou CD o llegir un nou llibre.
* Endreçar-me l’habitació, que més que una habitació sembla un cort de porcs i si obro algun calaix per guardar alguna cosa he de fer primer un plànol estudiant be la situació, he d’analitzar ben bé el que he de guardar per que poder es massa gran per desar-ho a la tauleta de nit, o poder es molt petit com per perdre’s en un calaix de l’escriptori. Apart de que fa mesos que l’hi dic a la mare que em triaré la roba, la que em va be, la que m’agrada i la que no a la bassa, més ben dit, al contenidor de la Creu Roja, que a ells si els hi fa falta.
* Trucar als amics, aquells que aquests dies no m’han trucat per que tenien molta feina i quant hi ha pensat era massa tard i no volien molestar, o a aquells que no han trucat per que no sabien que dir, per que els hi sap greu que la iaia s’hagi mort però no sabien que dir ni com fer-ho.
* Trucar o escriure a l’Àngels i a l’Oriol per dir-los que penso en ells, que els enyoro molt, però que aquests dies he anat de cul amb tota la moguda familiar. Que val, no tinc excusa, per que si tinc temps per escriure al Bloc també he de tenir temps per enviar-los un e-mail o un sms i explicar-los el que m’està passant.
* Haver ajudat a la mare a fer neteja de la roba de la iaia, que ho ha fet ella i la Yaqueline aprofitant que l’avi estava al metge, i que segurament no ha estat agradable per ella haver de fer-ho així, tant de cop, però que més val fer-ho ara que d’aquí a uns mesos, que desprès t’hagués costat més marona, ja ho saps.
* Dir-l’hi al Pol que me l’estimo molt, que tinc moltissímes ganes de que sigui el 21/04 per anar a veure’l a la prova de natació i sobretot, que em vaig fer un tip de plorar amb els dibuixos que l’hi va fer la iaia i que l’han acompanyat en el darrer viatge.
* Haver-l’hi dit a la iaia que la trobaria a faltar un cop no hi fos, que ploraria un dia si i un altre no, més que res per donar descans als meus ulls, que avui em piquen i em molesten, per dir-l’hi que ahir, quant pujava amb l’ascensor cap a casa, vaig sentir la seva olor i em vaig sentir acompanyada per ella.
* Per decidir quin títol posar a aquest post.
Etiquetes: Les meves coses
9 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Segurament fas moltes hores a la feina i després no et queda temps per més. Suposo que a molta gent li passa el mateix. A més a més aquests dies estan sent molt durs. Per sort sembleu una família molt unida. Ànims!
Cadascú al seu ritme, maca. A tot li arribarà l'hora de ser fet i el que ja està passat, doncs no cal emprenyar-s'hi gaire i a poder ser gens, encara que costi, ho sé.
Em quedo amb una cosa, lo de dir-li només casa de l'avi, saps que jo a ca la iaia, tot i que ja farà 3 anys que ella no hi és, encara n'hi dic així? seré una iaiona (si hi arribo) i en diré ca la iaia, també se'm faria extrany dir-ne qualsevol altre nom. Ca la iaia o can Susanna, que a la iaia li deien Susanna tot i dir-se Margarita (misteris del poble).
Un petonàs maca i que descansis bé, nanit!!!
Un petonet per la marona, també ;*)
No vulguis fer totes les coses alhora ... no t'estressis. Clar que t'agradaria fer totes aquestes coses ... però amb la calma!!! De miquetes en miquetes les vas fent!!!
Respecte a la gent a qui voldries trucar ... tu ja saps que estan allà o sigui que per això no patixques!!!
Un petonàs, guapa!!! El Madrid fora, jajajajajajajaja jajajajajajaja (Ho sento, havia de fer el comentari)
Cuida't
Pep: Bon dia, bon dia nino!!!, si ja se que tot a l'hora no es pot fer ni cal anar estresat, però es que de vegades em desepero per la "patxorra" de molta gent a l'hora de fer coses, jo no sóc així, tot i que tinc tantes coses abanadones per la no disponibilitat de temps lliure...abans d'ahir plorava de pena per la perdua del Barça, ahir plraba d'emoció per la victoria del Bayern :-)
I tot el que vulguis fer, al final, si vols, ho fas.
apa
Candela: Gràcies preciosaaaaaa!!!!
Sir William: Això es cert, trigo una hora d'anada i una de tornada al vespre (al mati vaig en bus, tren i metro) i al vespre torno amb el pare en cotxe, menys avui que he hagut d'agafar metro, tren i bus. Ja voldria tenir el pis aprop de la feina, però de moment es el que hi ha :-P