Escrit per
Jo Mateixa
a les
20:01
El rellotges vells i estranys damunt els arbres arrosseguen el temps amb ells i nosaltres nomes podem mirar enrere i comprendre que, mai temps passats foren millors que aquests que vivim ara.
Que la sorra humida no els faci malbé com la vida ens malmet a nosaltres, que el temps no passi per tots al mateix ritme, única i exclusivament, per aquells que ja ho tenen tot fet i que volen descansar, i per la resta de mortals, el temps s’aturi per poder sentir el plor d’un nadó o l’olor d’un cos nu.
Que les coses tornin a estar en ordre i puguem mirar els rellotges sense por del que va ser o serà, però sobretot amb la convicció que ha valgut la pena ser-hi ara i sempre.
Es curt, ho se, però ja em perdonareu, no estic gaire inspirada avui. Accediu a Relats Conjunts per veure els dels companys Blocaires.
11 Comments:
Post a Comment
Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column
I tots els ànims del món mundial!!!
Cuida't molt!
Vinga petonassos
El teu relat és molt maco i m'ha agradat molt! Un petonàs! 8¬)
una abraçada, bonica! cuida't!
Un petó molt fort i una abraçada ;)
Un petonet dolç ;¬)*