Me’n cauen 32 de cop


Quant vaig fer els 25 vaig passar per una depressió, sentia que no havia fet res en aquesta vida, diuen que una persona no està completament realitzada si:

1.- NO ha plantat un arbre.
2.- NO ha escrit un llibre.
3.- NO ha tingut un fill.

Malauradament servidora continua sense haver fet cap de les tres coses, tot i que de les tres, la primera serà la que més aviat faci, ja us ho explicaré quant arribi el moment.

Ara que ja me’n cauen 32 m’aturo, i miro enrere i recordo coses, vivències, sensacions, olors, gustos, gent que he conegut i gent que he oblidat, gent que mai coneixeré però que han format part de la meva vida d’una manera o una altre:

- Recordo aquells estius a Calella de Palafrugell amb els pares i els avis (els pares del pare), recordo les xocolatades que fèiem al setembre per celebrar el meu sant, recordo aquelles cares de la canalla del barri plenes de xocolata.
- Recordo aquell gos, en TRÓ (tots els gossos que em tingut han portat el mateix nom). Cabró com ell sol i que es menjava les corbates del pare, mossegava les cadires, el cable del telèfon i fins i tot a mun germà.
- Recordo aquelles cabanyetes que fèiem amb la Gemma a casa els avis a Sant Boi (a casa els pares de la mare). I recordo com jugàvem a restaurants amb els flams, la Gemma feia de mestressa del restaurant i jo de clienta i em posava fora el balcó i ella em servia els menjars des de la finestra.
- Recordo quant van ingressar a mun germà per que es deshidratava per que la mare havia tingut una enganxada amb la tia del forn i l’hi va donar el pit i apa, a córrer a l’hospital.
- Recordo el primer peto (q-kota he fet memòria!!!!!), un peto fugaç, d’amagat, torpe i innocent, però que cony, va ser el primer!!!!
- Recordo les excursions amb La Colla del Demonyo Dojo, recordo els sopars de Cap d’Any amb tots ells, els aniversaris de tots els “cincuentones” (amics de tota la vida dels pares).

I molts altres records, alguns guardats a aquella part del cervell esbojarrada, que de tant en tant apareixen i et fan riure tot recordant-los, o fins i tot recordo aquells que no vull recordar, però que han d’estar presents per fer-me adonar de que m’he fet gran i la meva vida ha canviat:

- Recordo el 23-F, molt vagament, doncs llavors jo en tenia nomes 6.
- Recordo els Jocs Olímpics de Barcelona.
- Recordo la mort d’en Carles Sabater de SAU, si tanco els ulls puc veure la Meritxell de Badalona abraçada a la Laura i a mi tot dient, S’HA MORT EN CARLES, S’HA MORT EN CARLES!!!!!!
- Recordo el dia que va néixer en Pol i recordo com vaig plorar quant la Gemma em va dir si en volia ser la padrina.
- Recordo quant vaig fer els 26, els 27, els 28, els 29, els 30 i els 31.
- Recordo quant vaig veure a en Hatim per primer cop i me’n vaig enamorar.
- Recordo l’últim dia que vaig veure somriure a la iaia i recordo els seus ulls el dia que va marxar.

32 anys de la meva vida han passat davant dels meus ulls massa despresa, se que em queden moltes coses per fer, ho se, i se que n’he fet moltes més de les que m’hagués pogut imaginar que faria, tants sols espero poder parar-me més vegades, poder mirar enrere més sovint, poder assaborir els bons moments que encara em queden per viure.

Que si collons, que avui me’n cauen 32.....i que????

27 Comments:

  1. Pep ... però posa-li Angu, també said...
    32 ... i tan flamenca com sempre! Ves. El "com sempre" es refereix a aquests darrers 2 mesos, clar ...

    Un petonarro i per molts anys!!!

    PD: Com que no has escrit un llibre? I el blog? Jo el compto com a llibre, eh?!
    Anònim said...
    Jajajajajaja, bon dia nino i moltes gràcies!!!!! (per sms has estat el 3, que ho sapiguès).

    Veus, jo no hi pensava en el Bloc com un llibre...vaja, vaja, o sigui que nomes he de plantar un arbre i tenir un fill, tu que veus més factible???, jejejeje.

    Gràcies guapu!!!!
    David JB said...
    Bon dia i bona hora, i bon aniversari, és clar. Fixa't, 32 anys, i jo amb 22 em queixo, anda que no ens queden a tots dos coses per viure, i segur que seran bones.

    Un petó i passa-ho bé avui ;)
    Lluna said...
    Per molts anys!!!
    Anònim said...
    Moltes, Moltissimessss felicitats.... que siguis molt feliç ... que siguis molt feliç.... jajajajaja Vinga a disfrutarr que ja tindrem temps de recordar... per cert molt macos tots els teus records.
    Anònim said...
    David: Tu estas fet un bollycao nino, et queden i em queden moooooltes coses per fer, de ben segur que si!!!!!!. Gràcies!!!!!

    LLuna: Moltissimes gràcies guapa!!!!!!!

    Farlopa: Moltissimes gràcies amic Farlopa, moltissimes gràcies de debó!!!! Son records, els meus recpords, aquells que m'han acompanyat en la meva dia, bons i dolents, però allà hi son ;-)
    neus said...
    No ens vulguis enredar!! només te'n cau UN, que els altres 31 ja elstenes d'abans!!!

    Per molts anys maca!!!! 32 petonassos!!!


    (de debó recordes el 23-F???? cullons quina memòria!)
    Anònim said...
    Elur: Collons nena, que llesta tu, jo no hi habia pensat, vale, vale m'en cau UN nomes, que els altres 31 ja els tenia, jejejejejeje. Gràcies bònica!!!!

    Del 23-F m'en recordo molt vagament eh, i m'he confos al possar l'edat en tenia 5 a dos mesos de fer-ne 6, lapsus, es que jo sempre he estat de lletres en lloc de numeros, jejejejejeje.

    Gràcies bònica!!!!!!!!!!!!! ;-)
    neus said...
    ho vaig aprendre d'una nena del poble, que el dia que feia 5 anys, la seva iaia li va preguntar quants en feia, i ella va dir UN, i la iaia li deia que no, que en fas 5, i la nena li va deixar anar que no, que un, que els altres 4 ja els tenia d'abans... perquè diguin que no ens han d'ensenyar res les criatures! jejejeje

    :****
    Clint said...
    32 bah! això no és res! una nena tu!
    Moltes felicitats! i celebra-ho que no se'n pot deixar passar cap!
    Anònim said...
    Elur: Jajajajaja, si es que la canallà es la ostia!!!!!!

    Clint: Coi Clint que ja en son 32, que ja sóc tota una dona eh!!!!, jajajajajajajaja. Gràcies guapu!!!!! :-)

    Cristina: O sigui que el Blog es com escriure un llibre, oi??, aceptamos pulpo como animal de companyia??, jejejeje, vale, doncs ja nomes n'he de fer dues, la que veig més complicada es la de tenir un fill, que em semla que ens haure'm d'esperar un parellet d'anys, jejejejeje. Gràcies guapissima!!!!!!
    Anònim said...
    anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys

    anys i anys, per molts anys, a les dues per molts anys

    anys i anys, per molts anys, a les tres per molts anys

    (...)

    a la una, a les dues, a les tres, per molts anys...!

    segur q també te'n recordes d'aquesta cançó;-)
    Metamorfosi said...
    Guapíssimaaaa!!!!... Per molts anys!!!... Moltes felicitats!!!
    Eeiii... 32!, però si ets una nena encara... jajajaja

    Això dels tres objectius realitzadors... si el blog compta jo els acompleixo tots tres i em sembla que em queda moltíssim per fer. Vaja, que así no me quedo ni loca! XDDD
    Metamorfosi said...
    Ostres, que m'he oblidat de les estiradetes d'orella i els petonets!!!!

    Petons!!!!!
    Anònim said...
    FELICITAAATS!!!
    I que en facis molts, moltisssssiiiiims més!!! i què coi, que en el fons es molt maco poder fer anys, i anar alimentant-los amb records i vivències :D
    Un petonàs maquetoníssima, i que disfrutis molt del teu dia!
    Anònim said...
    q-kota: Jejejejejej, oi tant que la recordo guapa, moltissimes gràcies!!!!!!!!! :-) Que consti que desde que vaig llegir el teu post del primer peto que he estat "estrujant-me" el cervell i guaita, al final ho he recordat, jejejejeje.

    Metamorfosi: Si mira, sóc una bebita, jejejejejejeje, doncs si tu, nomes 32 i amb ganes, amb moltes ganes de fer mooooooltes coses en aquest mon!!!! Moltissimes gràcies guapissima!!!!!!
    Anònim said...
    La Xica: Moltissimes gràcies preciosa!!!!!!!!!!!!!!!!!, aixxxx, quin dia avui tu, plou i trona i no se, dins meu es com si fes un sol que espetega, això deu ser per que es la primera vegada en molts anys que em fa ilussió fer anys???? :-)
    Anònim said...
    Moltissimes felicitats, benvolguda Jo Mateixa. ensi que 32 no són res i a més vostè ha tingut la sort de viure'ls prou intensament com per tenir bons records. Si li haig de ser sincer, jo, que en tinc uns quants més que vostè (d'anys) encara em falta plantar l'arbre... Ves que hi farem!!

    Ah!, com veu estic bé, el que passa és que entre la feina i això de ser avi, vaig una mica de cul.
    Anònim said...
    Avi: Moltissimes gràcies benvolgut Avi, estic convençuda de que encara em queden moltes coses per fer, gaudir, sentir i penso aprofitar-ho al màxim (sense fer gairès bogeries que em cònec).

    M'enlagero que estigueu be i que el motiu per el qual no "postejeu" tant sovint sigui que el vostre net us te ocupat, gaudi-l'ho moltissim!!!!!.

    Ma mare ja fa temps que diu que en vol un, de net dic, i que s'em passarà l'arròs, jejejejejejeje.

    Petonassos!!!!!!!!!!!
    Anònim said...
    Per molts anys !! Acabis de passar un feliç dia del teu aniversari i bufis totes les espelmes de cop. Una abraçada superTumateixa.
    alatrencada said...
    No puc passar sense deixar rastre pel teu blog el dia del teu aniversari: Moltes felicitats!

    Som de la mateixa quinta, els meus 32 cauran el mes que ve... Als 30 també vaig fer la reflexió de les tres coses a fer a la vida, com tu estic amb un 3 a 0. No importa, ens queda molt de temps per a fer moltíssimes coses!
    Anònim said...
    ooohhhhhh matiiiii moltes felicitats!

    ets tota una thuram!!! xD

    l'any k ve avisa abans i fem un supar com deu mana xD

    petonet moooolt graaaaan!

    MUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA
    Anònim said...
    Bruno: Moltissimes gràcies carinyu!!!! de fet avui no hi han espelmes, però dissabte a Pineda ho cel.lebrarem amb els pares, el germà i la cunyada i l'avi i la Jacqueline :-)

    Alatrencada: Moltissimes gràcies i siguès benvinguda!!!!! No ho habia pensat això del 3-0, jejejejejejeje, però si noia si, encara ens queda molta guerra que donar!!! Quin dia del mes que ve???? :-)

    Adagio: Moltes gràcies carinyu!!!! suposo que lo d'en Thuram ho dius per l'edat o dius per lo bona que estic (ja saps que en Thuram per mi està per sucar-hi pà), jajajajaajaja. La propera aviso amb temps, m'ho apunto :-)
    Anònim said...
    Ei de quin dia ets???? Jo del 29 de març!!!
    Anònim said...
    Gemminola: Jo d'avui, d'avui, d'avui, jejejejeje, del 2 d'abril guapa!!!!!

    Per cert, pobre R5, menys mal que no l'hi han fotut un nyanyo eh??? :-)
    Anònim said...
    Doncs quan te'n caiguin 35, de cop... ja veuràs. Em fa molta il.lusió veure que algú parla de mi, ni que sigui una miqueta (en aquests moments ho necessito molt)... i jo també recordo el mateix que tu.

    Saps que també tinc un somni recorrent? el del meu pis de Sant Boi. I mai quan em desperto tinc mal rotllo... deu ser que allà jo hi vaig ser molt feliç
    Anònim said...
    Anònimo (tot i que se qui ets): Espero que els 35 no em caiguin tots de cop al cap que em faran un nyanyo :-P

    Anime't una micona, i fes el que et vaig dir, fique't dins el mon dels Blocs, a tu que t'agrada escriure t'anirà be, a més, la gent es encantadora i tindràs opinions i gustos per tot i de tothom, la gent t'econcella, et guia, t'ajuda, et dona suport (jo n'he tingut molt aquests dies passats).

    Un petonet carinyu i anime't, ok?

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column