.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 13 anys
Quant vaig fer els 25 vaig passar per una depressió, sentia que no havia fet res en aquesta vida, diuen que una persona no està completament realitzada si:
1.- NO ha plantat un arbre.
2.- NO ha escrit un llibre.
3.- NO ha tingut un fill.
Malauradament servidora continua sense haver fet cap de les tres coses, tot i que de les tres, la primera serà la que més aviat faci, ja us ho explicaré quant arribi el moment.
Ara que ja me’n cauen 32 m’aturo, i miro enrere i recordo coses, vivències, sensacions, olors, gustos, gent que he conegut i gent que he oblidat, gent que mai coneixeré però que han format part de la meva vida d’una manera o una altre:
- Recordo aquells estius a Calella de Palafrugell amb els pares i els avis (els pares del pare), recordo les xocolatades que fèiem al setembre per celebrar el meu sant, recordo aquelles cares de la canalla del barri plenes de xocolata.
- Recordo aquell gos, en TRÓ (tots els gossos que em tingut han portat el mateix nom). Cabró com ell sol i que es menjava les corbates del pare, mossegava les cadires, el cable del telèfon i fins i tot a mun germà.
- Recordo aquelles cabanyetes que fèiem amb la Gemma a casa els avis a Sant Boi (a casa els pares de la mare). I recordo com jugàvem a restaurants amb els flams, la Gemma feia de mestressa del restaurant i jo de clienta i em posava fora el balcó i ella em servia els menjars des de la finestra.
- Recordo quant van ingressar a mun germà per que es deshidratava per que la mare havia tingut una enganxada amb la tia del forn i l’hi va donar el pit i apa, a córrer a l’hospital.
- Recordo el primer peto (q-kota he fet memòria!!!!!), un peto fugaç, d’amagat, torpe i innocent, però que cony, va ser el primer!!!!
- Recordo les excursions amb La Colla del Demonyo Dojo, recordo els sopars de Cap d’Any amb tots ells, els aniversaris de tots els “cincuentones” (amics de tota la vida dels pares).
I molts altres records, alguns guardats a aquella part del cervell esbojarrada, que de tant en tant apareixen i et fan riure tot recordant-los, o fins i tot recordo aquells que no vull recordar, però que han d’estar presents per fer-me adonar de que m’he fet gran i la meva vida ha canviat:
- Recordo el 23-F, molt vagament, doncs llavors jo en tenia nomes 6.
- Recordo els Jocs Olímpics de Barcelona.
- Recordo la mort d’en Carles Sabater de SAU, si tanco els ulls puc veure la Meritxell de Badalona abraçada a la Laura i a mi tot dient, S’HA MORT EN CARLES, S’HA MORT EN CARLES!!!!!!
- Recordo el dia que va néixer en Pol i recordo com vaig plorar quant la Gemma em va dir si en volia ser la padrina.
- Recordo quant vaig fer els 26, els 27, els 28, els 29, els 30 i els 31.
- Recordo quant vaig veure a en Hatim per primer cop i me’n vaig enamorar.
- Recordo l’últim dia que vaig veure somriure a la iaia i recordo els seus ulls el dia que va marxar.
32 anys de la meva vida han passat davant dels meus ulls massa despresa, se que em queden moltes coses per fer, ho se, i se que n’he fet moltes més de les que m’hagués pogut imaginar que faria, tants sols espero poder parar-me més vegades, poder mirar enrere més sovint, poder assaborir els bons moments que encara em queden per viure.
Que si collons, que avui me’n cauen 32.....i que????
1.- NO ha plantat un arbre.
2.- NO ha escrit un llibre.
3.- NO ha tingut un fill.
Malauradament servidora continua sense haver fet cap de les tres coses, tot i que de les tres, la primera serà la que més aviat faci, ja us ho explicaré quant arribi el moment.
Ara que ja me’n cauen 32 m’aturo, i miro enrere i recordo coses, vivències, sensacions, olors, gustos, gent que he conegut i gent que he oblidat, gent que mai coneixeré però que han format part de la meva vida d’una manera o una altre:
- Recordo aquells estius a Calella de Palafrugell amb els pares i els avis (els pares del pare), recordo les xocolatades que fèiem al setembre per celebrar el meu sant, recordo aquelles cares de la canalla del barri plenes de xocolata.
- Recordo aquell gos, en TRÓ (tots els gossos que em tingut han portat el mateix nom). Cabró com ell sol i que es menjava les corbates del pare, mossegava les cadires, el cable del telèfon i fins i tot a mun germà.
- Recordo aquelles cabanyetes que fèiem amb la Gemma a casa els avis a Sant Boi (a casa els pares de la mare). I recordo com jugàvem a restaurants amb els flams, la Gemma feia de mestressa del restaurant i jo de clienta i em posava fora el balcó i ella em servia els menjars des de la finestra.
- Recordo quant van ingressar a mun germà per que es deshidratava per que la mare havia tingut una enganxada amb la tia del forn i l’hi va donar el pit i apa, a córrer a l’hospital.
- Recordo el primer peto (q-kota he fet memòria!!!!!), un peto fugaç, d’amagat, torpe i innocent, però que cony, va ser el primer!!!!
- Recordo les excursions amb La Colla del Demonyo Dojo, recordo els sopars de Cap d’Any amb tots ells, els aniversaris de tots els “cincuentones” (amics de tota la vida dels pares).
I molts altres records, alguns guardats a aquella part del cervell esbojarrada, que de tant en tant apareixen i et fan riure tot recordant-los, o fins i tot recordo aquells que no vull recordar, però que han d’estar presents per fer-me adonar de que m’he fet gran i la meva vida ha canviat:
- Recordo el 23-F, molt vagament, doncs llavors jo en tenia nomes 6.
- Recordo els Jocs Olímpics de Barcelona.
- Recordo la mort d’en Carles Sabater de SAU, si tanco els ulls puc veure la Meritxell de Badalona abraçada a la Laura i a mi tot dient, S’HA MORT EN CARLES, S’HA MORT EN CARLES!!!!!!
- Recordo el dia que va néixer en Pol i recordo com vaig plorar quant la Gemma em va dir si en volia ser la padrina.
- Recordo quant vaig fer els 26, els 27, els 28, els 29, els 30 i els 31.
- Recordo quant vaig veure a en Hatim per primer cop i me’n vaig enamorar.
- Recordo l’últim dia que vaig veure somriure a la iaia i recordo els seus ulls el dia que va marxar.
32 anys de la meva vida han passat davant dels meus ulls massa despresa, se que em queden moltes coses per fer, ho se, i se que n’he fet moltes més de les que m’hagués pogut imaginar que faria, tants sols espero poder parar-me més vegades, poder mirar enrere més sovint, poder assaborir els bons moments que encara em queden per viure.
Que si collons, que avui me’n cauen 32.....i que????
27 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Un petonarro i per molts anys!!!
PD: Com que no has escrit un llibre? I el blog? Jo el compto com a llibre, eh?!
Veus, jo no hi pensava en el Bloc com un llibre...vaja, vaja, o sigui que nomes he de plantar un arbre i tenir un fill, tu que veus més factible???, jejejeje.
Gràcies guapu!!!!
Un petó i passa-ho bé avui ;)
LLuna: Moltissimes gràcies guapa!!!!!!!
Farlopa: Moltissimes gràcies amic Farlopa, moltissimes gràcies de debó!!!! Son records, els meus recpords, aquells que m'han acompanyat en la meva dia, bons i dolents, però allà hi son ;-)
Per molts anys maca!!!! 32 petonassos!!!
(de debó recordes el 23-F???? cullons quina memòria!)
Del 23-F m'en recordo molt vagament eh, i m'he confos al possar l'edat en tenia 5 a dos mesos de fer-ne 6, lapsus, es que jo sempre he estat de lletres en lloc de numeros, jejejejejeje.
Gràcies bònica!!!!!!!!!!!!! ;-)
:****
Moltes felicitats! i celebra-ho que no se'n pot deixar passar cap!
Clint: Coi Clint que ja en son 32, que ja sóc tota una dona eh!!!!, jajajajajajajaja. Gràcies guapu!!!!! :-)
Cristina: O sigui que el Blog es com escriure un llibre, oi??, aceptamos pulpo como animal de companyia??, jejejeje, vale, doncs ja nomes n'he de fer dues, la que veig més complicada es la de tenir un fill, que em semla que ens haure'm d'esperar un parellet d'anys, jejejejeje. Gràcies guapissima!!!!!!
anys i anys, per molts anys, a les dues per molts anys
anys i anys, per molts anys, a les tres per molts anys
(...)
a la una, a les dues, a les tres, per molts anys...!
segur q també te'n recordes d'aquesta cançó;-)
Eeiii... 32!, però si ets una nena encara... jajajaja
Això dels tres objectius realitzadors... si el blog compta jo els acompleixo tots tres i em sembla que em queda moltíssim per fer. Vaja, que así no me quedo ni loca! XDDD
Petons!!!!!
I que en facis molts, moltisssssiiiiims més!!! i què coi, que en el fons es molt maco poder fer anys, i anar alimentant-los amb records i vivències :D
Un petonàs maquetoníssima, i que disfrutis molt del teu dia!
Metamorfosi: Si mira, sóc una bebita, jejejejejejeje, doncs si tu, nomes 32 i amb ganes, amb moltes ganes de fer mooooooltes coses en aquest mon!!!! Moltissimes gràcies guapissima!!!!!!
Ah!, com veu estic bé, el que passa és que entre la feina i això de ser avi, vaig una mica de cul.
M'enlagero que estigueu be i que el motiu per el qual no "postejeu" tant sovint sigui que el vostre net us te ocupat, gaudi-l'ho moltissim!!!!!.
Ma mare ja fa temps que diu que en vol un, de net dic, i que s'em passarà l'arròs, jejejejejejeje.
Petonassos!!!!!!!!!!!
Som de la mateixa quinta, els meus 32 cauran el mes que ve... Als 30 també vaig fer la reflexió de les tres coses a fer a la vida, com tu estic amb un 3 a 0. No importa, ens queda molt de temps per a fer moltíssimes coses!
ets tota una thuram!!! xD
l'any k ve avisa abans i fem un supar com deu mana xD
petonet moooolt graaaaan!
MUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA
Alatrencada: Moltissimes gràcies i siguès benvinguda!!!!! No ho habia pensat això del 3-0, jejejejejejeje, però si noia si, encara ens queda molta guerra que donar!!! Quin dia del mes que ve???? :-)
Adagio: Moltes gràcies carinyu!!!! suposo que lo d'en Thuram ho dius per l'edat o dius per lo bona que estic (ja saps que en Thuram per mi està per sucar-hi pà), jajajajaajaja. La propera aviso amb temps, m'ho apunto :-)
Per cert, pobre R5, menys mal que no l'hi han fotut un nyanyo eh??? :-)
Saps que també tinc un somni recorrent? el del meu pis de Sant Boi. I mai quan em desperto tinc mal rotllo... deu ser que allà jo hi vaig ser molt feliç
Anime't una micona, i fes el que et vaig dir, fique't dins el mon dels Blocs, a tu que t'agrada escriure t'anirà be, a més, la gent es encantadora i tindràs opinions i gustos per tot i de tothom, la gent t'econcella, et guia, t'ajuda, et dona suport (jo n'he tingut molt aquests dies passats).
Un petonet carinyu i anime't, ok?