Post inequívocament comentat


Com be diu el títol del post, sabia i per això ho vaig fer, que comentaríeu molt el post anterior i tot i que m’ha fet molta gracia he pogut veure que tots som una mica....marujos???

La intimitat d’una persona ha de ser sagrada i no em sembla be el que vaig fer, d’acord, si, m’ho vaig passar teta gravant, fent fotos (que no penso mostrar) i transcrivint-ho desprès aquí, però poseu-vos al lloc d’aquesta gent....

Us agradaria que algú graves les vostres converses i desprès les publiques a Internet?, a mi les meves no, per descomptat, es com allò d’obrir el correu electrònic d’un altre (.....abstén-te de comentaris que et veig a venir, no em sembla be ok???) o mirar la correspondència en paper, o ficar-se dins de l’ordinador de la parella i xafardejar que fa, amb qui parla, etc...

Tinc una amiga que viu fora, a Santander, i el seu home es així, es d’aquells que tot ho vol saber, que tot ho vol controlar, que si hablas con este, que quién te manda esto, que por que quedas con la otra, que de que le conoces...això no es viure homeeeeeeeeee!!!!!

Aquest post es d’aquells que vaig començar dissabte a les 18:00 i he acabat ara a la feina, per que no m’agradava com quedava, per que no l’hi veia sentit, i l’he esborrat, l’he tornat a començar, l’he deixat a mitges, he anat a veure una peli del Canal Digital i m’hi he tornat a posar...... no per manca d’inspiració, que ja veieu que en tinc (si no m’ho dic jo qui ho farà??), si no per que no estava segura de que fos prou convincent....

Ara voldria llençar una pregunta a l’aire, una pregunta amb 4 respostes, quina trieu?? voldria saber com de “dèbils” som les persones:

Si la vostre parella us diu que necessita enviar un e-mail però que...casualment....ha oblidat el seu password i necessita enviar-lo sens falta en aquest precís instant...i que vol que obriu el vostre compte de correu per enviar-lo des d’allà...que feu?

a) Us hi negueu, el vostre correu es privat i no te per que entrar-hi.
b) Hi accediu, total, nomes enviarà el correu...i no mirar qui us ha escrit, confieu en ell/a.
c) Us hi negueu i a més quant ell/a marxi enfadat, poseu password al PC, no us en refieu.
d) Accediu, però estan vosaltres davant...a qui envia un e-mail amb tanta urgència????

Si creieu que falten més respostes sou lliures de dir-les aquí o exposar-ho als vostres Bloc, ahhhh i això NO es un meme, que quedi clar.

40 Comments:

  1. Denea said...
    a veure...en part crec que tens raó, però des del moment en que es posen a parlar pel mvl en un lloc públic s'arrisquen a que altres escoltin. Respecte al mail, jo sóc molt confiada amb aquestes coses i no crec que ningú pugui trobar cap secret en els meus mails. Si em demanés permís explicant-me a qui ho vol enviar i pq es tan urgent no m'importaria deixar-li. El que em molestaria es que es fiqués al meu correu sense demanar permís. si no pots confiar en la teva parella en aquest sentit...es molt trist no?
    Cristina said...
    Jo no és que tingui parella però ja saps que hi ha una persona especial que està molt a prop meu. Ell en un moment donat em va donar lliurement el seu password i algun cop m´ha demanat que li mirés el correu quan ell no ha pogut accedir-hi. Diu que no té secrets amb mi. D´altra banda jo vaig voler dir-li el meu password però m´ha dit que no cal. Així que suposo que ja t´he respost a la pregunta. Estic segura que ell mai de la vida em demanaria res semblant però si ho fes confiaria en ell amb els ulls tancats.

    Petons!!!!!
    yrun said...
    B!!!

    Ja he tornat Matti! Ja sóc akiiiiii!

    Que m'enyoraves molt maca?

    Ara postejare i t'explico el que vaig fer!


    Petó! ;P

    P.d: em vaig a llegir el post anterior que ara em pica la curiositat! Jaja!
    Jo Mateixa said...
    Denea: Completament d'acord, les converses de mòbil son de uso y disfrute que qualsevol que les escolti, però imagine't que les haguès gravat i les penjes aqui com un fitxer sonor...quedaria lleig oi? Està clar que sense permis jo tampoc l'hi deixaria entrar al meu :-)

    Cristina: Aiiii nena, tots tenim secrets, TOTS, fins i tot els més bons dle món mundial, el Ratinger (el papa de roma) es depila els baixos i oi que no ho sabies??, es per que es un secret :-P

    Fora bromes Cris, em sembla genial la confiança que teniu amb aquesta persona especial....jo m'estimo a en Hatim, me l'estimo molt ja ho saps, però el meu correu es el meu correu, com el seu es el seu i hi han coses que l'altre no per que saber, amb aixo no estic dient que hagi fet o estigui fent coses que facin perillar la meva relació, noooooooooooo, nomes es que si tu un dia m'escrius per que aquesta parella especial t'ha demanat alguna cosa més o t'ha deixat o simplement t'has cagat en la mare que va parirar al teue jefe, en Hatim no te per que saber-ho, es una cosa entre tu i jo, m'explico??

    Yrun: Llegeix, llegeix l'altre post :-P

    Que passeu un molt bon dia guapes!!!!!!!
    Valqui said...
    La meva parella no hi ha por que es posi a enviar correus, ni mirar res a internet. UN cop quan era fora li vaig demanar que l'obrís i em llegís uns correus i vam estar mooooolta estona per obrir-los i llegir-los. Les noves tecnologies no són per a ell.
    Tot i així, no tinc cap por que miri el meu correu. A part que no hi ha res a amagar, ell sé cert que no ho miraria.
    Si fos jo la que hagués de mirar... potser sí que ho miraria tot!!
    oriol said...
    JO, el que faria és introduir la contrasenya i desprès que ella l'utlitzés. No seria per falta de confiança, sinò per preservar la meva intimitat. És bo tenir secrets, i tenir parella no ha de ser renunciar al nostre món particular.
    Per cert, he vist les votacions de la Candela, i ets l'única persona que m'ha donat tres punts! El meu era el 28, així que celebro que t'agradés i mil gràcies!!
    elur said...
    no sé mosseta, si volen intimitat que no cridin, no? ;)

    A mi em falta una resposta al test. No tindria cap problema en eixar-li el meu compte de correu, i si volgués llufar i llegir el que hi ha tampoc em faria res... ja veus tu. De la manera com sóc ell ja sabria tot el que hi ha jejeje.

    I en podries afegir una altra.
    Dir-li: -ai mira, i perquè no n'obrim una de conjunta? i au! qu'es foti si el que volia era xafardejar XDXDXD

    Bon dia maca! i molts petonassos!!!!
    g! said...
    Curiosament a mi em va passar i llogicament li vaig donar el password. No cal que ens compliquem gaire la vida no?

    Tot i que els humans no podem evitar ser marujus i curiosos, serà genètic??

    bona setmaneta!
    Puji said...
    e) Li recordo l'usuari i el password del compte que tenim conjunt.
    Jo Mateixa said...
    Valqui: O sigui que la teva parella es un CERO pataterp de la informàtica, si??, ai xafarderota jejejejejejeje.

    Oriol: Veus, es una molt bona idea, pero...et quedaries allà pendent del que fa???? Evidentment que no hi hem de renunciar, el nostre món es nostre.

    Siiiii????, jejeje, doncs es un relat molt....be, molt i molt d'això, vaja que molt bo, joderrrr, es que a mi tots els relats em van posar molt calentaaaa :-P

    Elur: I on està la intimitat si n'obriu una de conjunta???, aquesta idea no m'acaba de fer el pes, ho sento eh, jejejejeje.

    G!: Aixxxx nen, això no es faaaaaaa, i si resulta que una "xati" antiga justament aquell dia t'envia un e-mail amb una foto cotxinota, eh??? :-P

    Puji: Nooooo, no mola aquesta, be, si a vosaltres si em sembla perfecte, però i la intimitat que???, val si, que cada un tindrà una particular i despres una conjunta i segurament mari us arribaran coses rares a la conjunta, però...i si per error hi arriba??? :-P
    Jo Mateixa said...
    Gatot: Gràcies per lo de les negretes via e-mail, ja veus que si que ho he sabut fer!!!!!!!! :-P
    Pep ... però posa-li Angu, també said...
    Estic amb l'Elur (un moment, jo he dit això?) ... si volen intimitat que no es fotin a cridar com si fossin a una Plaça! A veure, jo amb la meva veu dolça i atersiopelada també puc parlar fluix quan l'ocasió ho requereix ...

    ... i després el que està a l'altre cantó em pregunta què em passa o si em trobo malament, però bueno...

    Els pits de la imatge ... són denominació d'origen???

    Algun compte de correu que vols que et peti?

    Una truita de patates?

    Petonetsssssssssss lletja ... i ja veig que el Paint el domines, eh? campiona!
    g! said...
    Bé jo mateixa, la veritat és que sempre cal fer un pas endavant. És a dir, tenir dues adreces de correu, una de "normal" i l'altre més kitch.

    Apa, qui no corre vola!
    Jo Mateixa said...
    Pep: jajajaja, perdona eh, es que nomes amb la primera frase ja m'has fet riure :-P

    Una veu dolçisima, en donc fe :-P i no es veritat que jo et pregunti aixo que dius!!!! :-(

    Tema pits (això ja semblen els nostres e-mail)....ni idea, vaig possar pits al google i em va sortir el que he posat :-P

    Tema contes de correu...tema truita de patates :-)

    Kaka...per lo del paint, ale :-P

    G!: No si ja sabia jo que no podeies ser ttn bo tu :-P
    annatarambana said...
    Si no tries la resposta B, automàticament és que tens problemes de parella.

    1) No confies en l'altre

    2) Li amagues coses.

    I, ja està.

    Jo en això sóc radical. Però cada persona té criteris molt diferents alhora de tenir parella. Tots són de respectar.
    Jo Mateixa said...
    Annatarambana: Si noia si, cada parella es un cas, i crec que tens raó en part, no tens per que amagar-li res a la parella, pero en canvi si vols mantenir les coses privades teves en el teu món com be ha dit L'Oriol, tu es que ets molt radical nena, jajajjajajajajaaja.

    Petons guapa!!!!
    yrun said...
    Tia! Ja he llegit l'altre post! Ets l'ostia! Jajaja! Jo tb ho faré! xD

    Però el Davidet i jo som més de montar mini espectacles i veure com tothom ens mira i ens espia i nosaltres allà fent numerets i rienos.

    Vamos que ens barallem per fer passa l'estona als demés però tot fals!
    Pep ... però posa-li Angu, també said...
    Jo de vegades em trobava amb una noia ... ´que fotíem unes cridòries a la parada del bus ... i la gent reia moltissim ... sempre ens oblidàvem de passar el barret ... segur que després no haguessin rigut tant, jejejejej

    Petonets
    Metamorfosi said...
    Ei... estic en un mala situació per opinar sobre això, però com que a vegades no em sé mossegar la llengua, diré la meva! ;P però sisplau, no em jutgeu per això, que les coses no són tan evidents com semblen :)

    Crec que si la relació és bona, hi ha d'haver confiança entre la parella, però penso que la parella no està formada per dues meitats sinó per dos individus, i que aquesta individualitat s'ha de poder mantenir sempre.

    Sóc del parer que cadascú ha de tenir el seu correu personal i privat, i si es vol, tenir-ne un de compartit.

    Que l'altre ho pugui saber tot, no vol dir que ho hagi de saber tot.

    El meu cas?

    Doncs temps enrere, quan les coses anaven bé, cadascú tenia el seu compte de correu-e, i alguna vegada que va necessitar el meu, jo li vaig deixar preparat, però no n'hi vaig donar mai el password.

    Ara... ufff... ara tinc el meu correu oficial (per la feina i la família...) i en tinc algun altre més. Evidentment, només jo hi puc entrar. I sí, el meu ordinador té una paraula clau per accedir-hi com a administrador, però tothom hi pot accedir com a convidat (imagineu-vos que la meva filla i les seves amigues remenessin les meves carpetes i trobessin les fotos de ca la Candela!... jejeje)

    Ostres, tallo el rollo, que veig que m'està sortint un comentari mooolt llarg i en principi no havia de dir res!

    Petons preciosa!
    Jo Mateixa said...
    Yrun: Doncs diguem quin metro pilleu i us ving a grabar per despres penjar-ho al Bloc...si?? :-P dolentots!!!!!

    Pep: Us haguessiu forrat, segur, jajajajajaja.

    Meta: Tenint en compte que no volies dir res...jajajajajajaja. Mira, em quedo amb això que dius Crec que si la relació és bona, hi ha d'haver confiança entre la parella, però penso que la parella no està formada per dues meitats sinó per dos individus, i que aquesta individualitat s'ha de poder mantenir sempre.

    Com sempre genial nena :-)
    esteve said...
    Jo triaria la b.

    De fet, en el passat, quan m'ha passat quelcom semblant, he deixat emprar el meu correu. O no m'ha fet res deixar-lo obert...

    confiança o fora... ho tinc clar...
    Jo Mateixa said...
    Esteve: Així m'agrada, clar i català :-)
    Denea said...
    i deixar-li el password i canviar-lo el dia següent? nose...jo crec que aquí es barrejen coses. primer pq per exemple, per mi el correu electrònic no es res íntim. l'utilitzo per la uni per quedar amb el grup i poc més. per tant que la meva parella accedeixi al meu correu...tant me fa, sigui parella o un amic.
    ara, si parlem de missatges de mvl per exemple ya es otro cantar. suposo que això depen de cadascú. tot i així jo no violaria mai la intimitat de ningú, i per això mateix confio en que les persones que m'estimen em respectaran en aquest sentit. doncs cada persona ha de tenir el seu espai...jo si no em donessin el meu espai, sigui parella, familia o amics, m'ofegaria. un petonas maca!!ves...m'he inspirat tu!!xDDDD
    elur said...
    dona, cadascú la seva i també la dels dos, no? mira si és fàcil.

    ;*
    sabadellenca said...
    e) li dono el correu i el password del compte del meu pare, que es un patata de la informàtica i li vaig posar jo...
    Sóc molt gelosa de la meva intimitat i ni tant sols la meva parella ho ha de saber absolutament tot de mi, sinó on queda l'espai personal i la privacitat???
    Jo Mateixa said...
    Denea: Aqui està la cosa, per que usem els correus electrònics???, es el que deia abans, imagine't que un ex t'envia qualsevol cpaullada al correu i la teva actual parella ho veu....es que es un marrón eh i ja no et dic amb els sms!!!

    Elur: Ho es, ho es, molt be senyoreta :-)

    Sabadellenca: L'hi dones el correu del pare amb el password que l'hi vas crear tu per que el pare es un patata???, es possible que suspiti que el teu password sigui el mateix que el del teu pare?, vaja....mira-t'ho per si de cas, jejejejejeje.

    LA LLIBERTAT D'UN INDIVIDU COMENÇA ON ACABA LA DE L'ALTRE i això es aplicable a tots els àmbits de la nostre societat.
    Antoni said...
    jajaja a la feina, eh! No sé a que em sona això.

    La veritat es que tothom te aquesta part de tafaner, però jo mai m'hi he considerat, de fet comparat amb altre gent sembla que no tingui tafaneria.

    Jo sóc de la resposta b, però a la part final diri que tant se val si llegeix el meu correu, si no confia en mi i s'enfada per qui m'escriu i que m'escriuen, llavors ella no mereix la meva confiança.

    Sempre he sigut de resposta b i això em va portar problemes amb la meva exparella, però no penso canviar, es una forma de valorar la confiança.

    petons!
    Jo Mateixa said...
    Antoni: Eps que soc a la feina de debo!!!!!! de 09:00-14:00 i de 16:00-19:00 (avui a les 18:00 que venen els paletes)!!!!!

    Això que dius estè molt bé, si tu l'hi dones la confiança de que ho faci desde el teu compte de correu i es ella que no es refia del que fas...malament rai.
    -----------------------------------
    Certament llegeixo les vostres repostes i veig que la majoria ho teniu clarissim!!!!, m'agrada el que en penseu i sobretot que ho tingueu ben clar.

    Ja avançó que demà aquest Bloc es convertirà en una mena de SORPRESA, SORPRESA...on buscarem parella a un dels nostres lectors i comentaristes, no us ho perdeu!!!!
    Farlopa said...
    Independentment del motiu avui en dia això de necessitar la conte de l'altre no deixa de ser una excusa perquè amb el munt de hotmails i històries gratuites que hi han de ben segur et pots espavilar sense la necessitat de fer servir la conte de l'altre, però si hagues de passar evidentment la B seria tranquilament la opcio, estic molt d'acord amb el comentari de la Tarambana.

    Apa ja està !!!

    Passis una bona tarda o el que queda d'ella ;)
    Andrea Reyes Peña said...
    Estic d'accord amb en puji, el g¡ i l'Oriol. Jo tinc el meu correo, el te el seu, i tenim un correo compartit.
    sempre necesitem una mic de intimidad, per els nostres amics, nostres espais i per ser nosaltres mateix, somos una parella, sí, pero també som "unitats" i jo l'estimo ´tambè per ser qui es.
    El veí de dalt said...
    Nena, no facis mñes preguntes d'aquestes que dona per una enciclopèdia! Resposta: evidentment, li deixes fer. Piques tu el password i mires a qui li envia (faltarai més!) i si ell veu coses que no voldries que veiés...doncs ja teniu motiu de discussió: o acabeu rebolcant-vos o tirant-vos els plats pel cap. C'est la vie! Els secrets sempre s'acaben sabent. No en dubtis.
    Jo Mateixa said...
    Farlopa: Tu es que ets igual de radical que la Tarambana, jajajajajajajaja.

    Andrea: On està el teu meha comentari???, jo esperaba allà un pedazo de comentari de la muerte!!!, jejejejeje. Son opcions,e stà clar i m'agrada veure que tot ho tenius tant i tant clar.

    El veí de dalt: ah no, això de que els secrets s'acaben sabent ja ho se, ho tinc molt clar, per això més val no tenir-ne, si més no de compromesos, oi?? :-P
    ROVIBA said...
    Busco novia xDDDDDDD
    Jo Mateixa said...
    ROVIBA: Si no m'envies les fotos en menys de dos minuts posaré les que he trobat jo eh!!!!, jajajajajajajaja.
    la poc pacient said...
    Osti..no m'ho havia plantejat...jo es que no tinc password a l'ordinador...(dec ser rara?)

    La meva parella i jo vivim junts ja fa sis anys, sempre hem anat fen la nostra vida (a vegades la conjunta a vegades la nostra personal ) i no he fet res que la meva parella no pugui saber...(excepte tema regals sorpresa) les coses les explico a mida que van passant (algunes poc importants a vegades trigo més (es que sóc molt despistada i sinó es important quan ens veiem potser no m'hen recordo..) i si hem deixo algo, i ell ho sap, doncs pregunta i punt.

    Es cert que la intimitat és important, però tal com diuen en el moment que parles en veu "alta" en un lloc públic, allò que comentes deixa de ser privat per passar a ser "públic"...

    També és cert que Tots necessitem la nostra intimitat personal...eprò també crec que quan esculls algú amb qui compartir el teu dia dia és per que confies en ell i el sentit d'intimitat té una lleugera modificació...(és la meva visió de la vida però entenc que cadascú en té una de diferent depenen de les situacions personals viscudes al llarg de la vida..)

    Crec que sincerament compliquem massa aquest tipus de coses...cadascú es com és i si algú vol ( o necessita) tenir secrets la seva parella ja ho hauria de saber i hauria de saber viure amb aquests secrets sense desconfiança...perquè si aquest sentiment (la confiança), no hi és perquè esculls aquella persona per compartir el teu dia a dia??

    En resum (després del rotllo!!!), personalment no hem preocupa que entri ell al meu correu, té permís concedit de llarg (es un dels beneficis de ser parella),perquè jo confio en ell i ell en mi...

    Apa ja t'he fotut un sermonet...
    Clint said...
    tenint més d'un compte soluciones molts problemes!
    Jo Mateixa said...
    Mama del Pol: Coi nena, tu com la Meta i la Denea eh, no teniu res a dir i no veas, pedazo comentari!!!!, jejejejejeje.

    Clint: Oi tant que si!!!!
    palitodelasorejas said...
    La veritat?? El meu regaliciet sap la meua contrasenya, m'és igual si mira el correu o no, perquè no crec que ho faci, però si algun dia ho fa no trobarà res estrany.
    De totes formes, estic d'acord amb tu, tot el món té secrets i sempre hi ha parceles de la vida que són més íntimes i que volem deixar ahi, en la més absoluta intimitat. Serà per això, perquè no tinc secrets per e.mail, no ho sé... El cas és que jo el seu password no el sé, ni tinc ganes ni curiositat, ara... Si sospités alguna cosa... Mmmm. Altre gall ens cantaria... Però ara estic pensant en el meu ex. què bè m'hagués anat saber la seua contrasenya. En fin...

    Ah per cert, has guanyat el concurs de la candela!! Enhorabona!!!!!
    Ulisses said...
    la meva solució:

    li dic el pasword (per treure-la de l'apuro) envia el mail
    i jo a la nit canvio la contrasenyao per un altre perque no pugui tornar a entrar.
    Jo Mateixa said...
    Palitodelasorejas: Penso que el principal es que hi hagi molta confiança com per no haver de caure en amagar res a la nostre parella, i no haver de donar-li el nostre password per que ell/a desconfia de nosaltres. Gràcies guapa!!!, et va agradar el relat???

    Ulisses: Ets un crack tiu, es exactament el que faria jo :-P

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column