.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 12 anys
Com be diu el títol del post, sabia i per això ho vaig fer, que comentaríeu molt el post anterior i tot i que m’ha fet molta gracia he pogut veure que tots som una mica....marujos???
La intimitat d’una persona ha de ser sagrada i no em sembla be el que vaig fer, d’acord, si, m’ho vaig passar teta gravant, fent fotos (que no penso mostrar) i transcrivint-ho desprès aquí, però poseu-vos al lloc d’aquesta gent....
Us agradaria que algú graves les vostres converses i desprès les publiques a Internet?, a mi les meves no, per descomptat, es com allò d’obrir el correu electrònic d’un altre (.....abstén-te de comentaris que et veig a venir, no em sembla be ok???) o mirar la correspondència en paper, o ficar-se dins de l’ordinador de la parella i xafardejar que fa, amb qui parla, etc...
Tinc una amiga que viu fora, a Santander, i el seu home es així, es d’aquells que tot ho vol saber, que tot ho vol controlar, que si hablas con este, que quién te manda esto, que por que quedas con la otra, que de que le conoces...això no es viure homeeeeeeeeee!!!!!
Aquest post es d’aquells que vaig començar dissabte a les 18:00 i he acabat ara a la feina, per que no m’agradava com quedava, per que no l’hi veia sentit, i l’he esborrat, l’he tornat a començar, l’he deixat a mitges, he anat a veure una peli del Canal Digital i m’hi he tornat a posar...... no per manca d’inspiració, que ja veieu que en tinc (si no m’ho dic jo qui ho farà??), si no per que no estava segura de que fos prou convincent....
Ara voldria llençar una pregunta a l’aire, una pregunta amb 4 respostes, quina trieu?? voldria saber com de “dèbils” som les persones:
Si la vostre parella us diu que necessita enviar un e-mail però que...casualment....ha oblidat el seu password i necessita enviar-lo sens falta en aquest precís instant...i que vol que obriu el vostre compte de correu per enviar-lo des d’allà...que feu?
a) Us hi negueu, el vostre correu es privat i no te per que entrar-hi.
b) Hi accediu, total, nomes enviarà el correu...i no mirar qui us ha escrit, confieu en ell/a.
c) Us hi negueu i a més quant ell/a marxi enfadat, poseu password al PC, no us en refieu.
d) Accediu, però estan vosaltres davant...a qui envia un e-mail amb tanta urgència????
Si creieu que falten més respostes sou lliures de dir-les aquí o exposar-ho als vostres Bloc, ahhhh i això NO es un meme, que quedi clar.
La intimitat d’una persona ha de ser sagrada i no em sembla be el que vaig fer, d’acord, si, m’ho vaig passar teta gravant, fent fotos (que no penso mostrar) i transcrivint-ho desprès aquí, però poseu-vos al lloc d’aquesta gent....
Us agradaria que algú graves les vostres converses i desprès les publiques a Internet?, a mi les meves no, per descomptat, es com allò d’obrir el correu electrònic d’un altre (.....abstén-te de comentaris que et veig a venir, no em sembla be ok???) o mirar la correspondència en paper, o ficar-se dins de l’ordinador de la parella i xafardejar que fa, amb qui parla, etc...
Tinc una amiga que viu fora, a Santander, i el seu home es així, es d’aquells que tot ho vol saber, que tot ho vol controlar, que si hablas con este, que quién te manda esto, que por que quedas con la otra, que de que le conoces...això no es viure homeeeeeeeeee!!!!!
Aquest post es d’aquells que vaig començar dissabte a les 18:00 i he acabat ara a la feina, per que no m’agradava com quedava, per que no l’hi veia sentit, i l’he esborrat, l’he tornat a començar, l’he deixat a mitges, he anat a veure una peli del Canal Digital i m’hi he tornat a posar...... no per manca d’inspiració, que ja veieu que en tinc (si no m’ho dic jo qui ho farà??), si no per que no estava segura de que fos prou convincent....
Ara voldria llençar una pregunta a l’aire, una pregunta amb 4 respostes, quina trieu?? voldria saber com de “dèbils” som les persones:
Si la vostre parella us diu que necessita enviar un e-mail però que...casualment....ha oblidat el seu password i necessita enviar-lo sens falta en aquest precís instant...i que vol que obriu el vostre compte de correu per enviar-lo des d’allà...que feu?
a) Us hi negueu, el vostre correu es privat i no te per que entrar-hi.
b) Hi accediu, total, nomes enviarà el correu...i no mirar qui us ha escrit, confieu en ell/a.
c) Us hi negueu i a més quant ell/a marxi enfadat, poseu password al PC, no us en refieu.
d) Accediu, però estan vosaltres davant...a qui envia un e-mail amb tanta urgència????
Si creieu que falten més respostes sou lliures de dir-les aquí o exposar-ho als vostres Bloc, ahhhh i això NO es un meme, que quedi clar.
39 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Ja he tornat Matti! Ja sóc akiiiiii!
Que m'enyoraves molt maca?
Ara postejare i t'explico el que vaig fer!
Petó! ;P
P.d: em vaig a llegir el post anterior que ara em pica la curiositat! Jaja!
Cristina: Aiiii nena, tots tenim secrets, TOTS, fins i tot els més bons dle món mundial, el Ratinger (el papa de roma) es depila els baixos i oi que no ho sabies??, es per que es un secret :-P
Fora bromes Cris, em sembla genial la confiança que teniu amb aquesta persona especial....jo m'estimo a en Hatim, me l'estimo molt ja ho saps, però el meu correu es el meu correu, com el seu es el seu i hi han coses que l'altre no per que saber, amb aixo no estic dient que hagi fet o estigui fent coses que facin perillar la meva relació, noooooooooooo, nomes es que si tu un dia m'escrius per que aquesta parella especial t'ha demanat alguna cosa més o t'ha deixat o simplement t'has cagat en la mare que va parirar al teue jefe, en Hatim no te per que saber-ho, es una cosa entre tu i jo, m'explico??
Yrun: Llegeix, llegeix l'altre post :-P
Que passeu un molt bon dia guapes!!!!!!!
Tot i així, no tinc cap por que miri el meu correu. A part que no hi ha res a amagar, ell sé cert que no ho miraria.
Si fos jo la que hagués de mirar... potser sí que ho miraria tot!!
Per cert, he vist les votacions de la Candela, i ets l'única persona que m'ha donat tres punts! El meu era el 28, així que celebro que t'agradés i mil gràcies!!
A mi em falta una resposta al test. No tindria cap problema en eixar-li el meu compte de correu, i si volgués llufar i llegir el que hi ha tampoc em faria res... ja veus tu. De la manera com sóc ell ja sabria tot el que hi ha jejeje.
I en podries afegir una altra.
Dir-li: -ai mira, i perquè no n'obrim una de conjunta? i au! qu'es foti si el que volia era xafardejar XDXDXD
Bon dia maca! i molts petonassos!!!!
Tot i que els humans no podem evitar ser marujus i curiosos, serà genètic??
bona setmaneta!
Oriol: Veus, es una molt bona idea, pero...et quedaries allà pendent del que fa???? Evidentment que no hi hem de renunciar, el nostre món es nostre.
Siiiii????, jejeje, doncs es un relat molt....be, molt i molt d'això, vaja que molt bo, joderrrr, es que a mi tots els relats em van posar molt calentaaaa :-P
Elur: I on està la intimitat si n'obriu una de conjunta???, aquesta idea no m'acaba de fer el pes, ho sento eh, jejejejeje.
G!: Aixxxx nen, això no es faaaaaaa, i si resulta que una "xati" antiga justament aquell dia t'envia un e-mail amb una foto cotxinota, eh??? :-P
Puji: Nooooo, no mola aquesta, be, si a vosaltres si em sembla perfecte, però i la intimitat que???, val si, que cada un tindrà una particular i despres una conjunta i segurament mari us arribaran coses rares a la conjunta, però...i si per error hi arriba??? :-P
... i després el que està a l'altre cantó em pregunta què em passa o si em trobo malament, però bueno...
Els pits de la imatge ... són denominació d'origen???
Algun compte de correu que vols que et peti?
Una truita de patates?
Petonetsssssssssss lletja ... i ja veig que el Paint el domines, eh? campiona!
Apa, qui no corre vola!
Una veu dolçisima, en donc fe :-P i no es veritat que jo et pregunti aixo que dius!!!! :-(
Tema pits (això ja semblen els nostres e-mail)....ni idea, vaig possar pits al google i em va sortir el que he posat :-P
Tema contes de correu...tema truita de patates :-)
Kaka...per lo del paint, ale :-P
G!: No si ja sabia jo que no podeies ser ttn bo tu :-P
1) No confies en l'altre
2) Li amagues coses.
I, ja està.
Jo en això sóc radical. Però cada persona té criteris molt diferents alhora de tenir parella. Tots són de respectar.
Petons guapa!!!!
Però el Davidet i jo som més de montar mini espectacles i veure com tothom ens mira i ens espia i nosaltres allà fent numerets i rienos.
Vamos que ens barallem per fer passa l'estona als demés però tot fals!
Petonets
Crec que si la relació és bona, hi ha d'haver confiança entre la parella, però penso que la parella no està formada per dues meitats sinó per dos individus, i que aquesta individualitat s'ha de poder mantenir sempre.
Sóc del parer que cadascú ha de tenir el seu correu personal i privat, i si es vol, tenir-ne un de compartit.
Que l'altre ho pugui saber tot, no vol dir que ho hagi de saber tot.
El meu cas?
Doncs temps enrere, quan les coses anaven bé, cadascú tenia el seu compte de correu-e, i alguna vegada que va necessitar el meu, jo li vaig deixar preparat, però no n'hi vaig donar mai el password.
Ara... ufff... ara tinc el meu correu oficial (per la feina i la família...) i en tinc algun altre més. Evidentment, només jo hi puc entrar. I sí, el meu ordinador té una paraula clau per accedir-hi com a administrador, però tothom hi pot accedir com a convidat (imagineu-vos que la meva filla i les seves amigues remenessin les meves carpetes i trobessin les fotos de ca la Candela!... jejeje)
Ostres, tallo el rollo, que veig que m'està sortint un comentari mooolt llarg i en principi no havia de dir res!
Petons preciosa!
Pep: Us haguessiu forrat, segur, jajajajajaja.
Meta: Tenint en compte que no volies dir res...jajajajajajaja. Mira, em quedo amb això que dius Crec que si la relació és bona, hi ha d'haver confiança entre la parella, però penso que la parella no està formada per dues meitats sinó per dos individus, i que aquesta individualitat s'ha de poder mantenir sempre.
Com sempre genial nena :-)
De fet, en el passat, quan m'ha passat quelcom semblant, he deixat emprar el meu correu. O no m'ha fet res deixar-lo obert...
confiança o fora... ho tinc clar...
ara, si parlem de missatges de mvl per exemple ya es otro cantar. suposo que això depen de cadascú. tot i així jo no violaria mai la intimitat de ningú, i per això mateix confio en que les persones que m'estimen em respectaran en aquest sentit. doncs cada persona ha de tenir el seu espai...jo si no em donessin el meu espai, sigui parella, familia o amics, m'ofegaria. un petonas maca!!ves...m'he inspirat tu!!xDDDD
;*
Sóc molt gelosa de la meva intimitat i ni tant sols la meva parella ho ha de saber absolutament tot de mi, sinó on queda l'espai personal i la privacitat???
Elur: Ho es, ho es, molt be senyoreta :-)
Sabadellenca: L'hi dones el correu del pare amb el password que l'hi vas crear tu per que el pare es un patata???, es possible que suspiti que el teu password sigui el mateix que el del teu pare?, vaja....mira-t'ho per si de cas, jejejejejeje.
LA LLIBERTAT D'UN INDIVIDU COMENÇA ON ACABA LA DE L'ALTRE i això es aplicable a tots els àmbits de la nostre societat.
La veritat es que tothom te aquesta part de tafaner, però jo mai m'hi he considerat, de fet comparat amb altre gent sembla que no tingui tafaneria.
Jo sóc de la resposta b, però a la part final diri que tant se val si llegeix el meu correu, si no confia en mi i s'enfada per qui m'escriu i que m'escriuen, llavors ella no mereix la meva confiança.
Sempre he sigut de resposta b i això em va portar problemes amb la meva exparella, però no penso canviar, es una forma de valorar la confiança.
petons!
Això que dius estè molt bé, si tu l'hi dones la confiança de que ho faci desde el teu compte de correu i es ella que no es refia del que fas...malament rai.
-----------------------------------
Certament llegeixo les vostres repostes i veig que la majoria ho teniu clarissim!!!!, m'agrada el que en penseu i sobretot que ho tingueu ben clar.
Ja avançó que demà aquest Bloc es convertirà en una mena de SORPRESA, SORPRESA...on buscarem parella a un dels nostres lectors i comentaristes, no us ho perdeu!!!!
Apa ja està !!!
Passis una bona tarda o el que queda d'ella ;)
sempre necesitem una mic de intimidad, per els nostres amics, nostres espais i per ser nosaltres mateix, somos una parella, sí, pero també som "unitats" i jo l'estimo ´tambè per ser qui es.
Andrea: On està el teu meha comentari???, jo esperaba allà un pedazo de comentari de la muerte!!!, jejejejeje. Son opcions,e stà clar i m'agrada veure que tot ho tenius tant i tant clar.
El veí de dalt: ah no, això de que els secrets s'acaben sabent ja ho se, ho tinc molt clar, per això més val no tenir-ne, si més no de compromesos, oi?? :-P
La meva parella i jo vivim junts ja fa sis anys, sempre hem anat fen la nostra vida (a vegades la conjunta a vegades la nostra personal ) i no he fet res que la meva parella no pugui saber...(excepte tema regals sorpresa) les coses les explico a mida que van passant (algunes poc importants a vegades trigo més (es que sóc molt despistada i sinó es important quan ens veiem potser no m'hen recordo..) i si hem deixo algo, i ell ho sap, doncs pregunta i punt.
Es cert que la intimitat és important, però tal com diuen en el moment que parles en veu "alta" en un lloc públic, allò que comentes deixa de ser privat per passar a ser "públic"...
També és cert que Tots necessitem la nostra intimitat personal...eprò també crec que quan esculls algú amb qui compartir el teu dia dia és per que confies en ell i el sentit d'intimitat té una lleugera modificació...(és la meva visió de la vida però entenc que cadascú en té una de diferent depenen de les situacions personals viscudes al llarg de la vida..)
Crec que sincerament compliquem massa aquest tipus de coses...cadascú es com és i si algú vol ( o necessita) tenir secrets la seva parella ja ho hauria de saber i hauria de saber viure amb aquests secrets sense desconfiança...perquè si aquest sentiment (la confiança), no hi és perquè esculls aquella persona per compartir el teu dia a dia??
En resum (després del rotllo!!!), personalment no hem preocupa que entri ell al meu correu, té permís concedit de llarg (es un dels beneficis de ser parella),perquè jo confio en ell i ell en mi...
Apa ja t'he fotut un sermonet...
Clint: Oi tant que si!!!!
De totes formes, estic d'acord amb tu, tot el món té secrets i sempre hi ha parceles de la vida que són més íntimes i que volem deixar ahi, en la més absoluta intimitat. Serà per això, perquè no tinc secrets per e.mail, no ho sé... El cas és que jo el seu password no el sé, ni tinc ganes ni curiositat, ara... Si sospités alguna cosa... Mmmm. Altre gall ens cantaria... Però ara estic pensant en el meu ex. què bè m'hagués anat saber la seua contrasenya. En fin...
Ah per cert, has guanyat el concurs de la candela!! Enhorabona!!!!!
li dic el pasword (per treure-la de l'apuro) envia el mail
i jo a la nit canvio la contrasenyao per un altre perque no pugui tornar a entrar.
Ulisses: Ets un crack tiu, es exactament el que faria jo :-P