I tot torna a la normalitat, de fet el Hatim i l’Ismael ja han marxat per que a casa hi ha overbooking, en Miquel i la Núria s’estaran uns dies a casa els pares mentre no poden anar al seu pis i es clar, cinc persones, contant un nen, no hi poden viure i menys amb costums diferents, amb horaris diferents.
I avui he sentit una coseta dins meu, com una pena, quant en Hatim a pujat el nen al cotxe i em deien adéu, no, no, no he plorat, però ha anat d’un pel.
I es que malgrat el crio es un revolucionari de tres parells de nassos, no puc evitar enyorar-lo, em miro el sofà on l’hi agrada saltar i veure els dibuixos, entro a la meva habitació on ell ha dormit aquets dies i em miro una gorra que s’ha oblidat i sento que l’hi he de trucar per dir-l’hi, per que sàpiga que la te aquí i que pot venir en qualsevol moment a buscar-la, espero que ho faci aviat.
Es clar que enyoro al Hatim i més sabent que fins el cap de setmana que ve no el podré tocar, no podré olorar el seu cos, ni besar els seus llavis, ni perdrem en els seus ulls, l’enyoro molt també, sobretot enyoraré l’escalfor del seu cos abraçant-me a la nit al llit. Però les vacances s’han acabat i hem de tornar a la normalitat, mentre no tinguem el nostre pis ell seguirà vivint al seu pis de lloguer i nomes ens veurem els caps de setmana, com una parella que comença a festejar, vull el meu pis jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!
Us deixo un dels vídeos que hem fet aquest mati amb el patufet, per cert, el dia ha anat genial i es que si no està el seu pare davant el crio es un cel, es porta la mar de be i obeeix el que l’hi diguin, poder el pare es una mala influencia??, poder, però es el papa.
Dilluns a pencar de nou, per sort la companya fins el dia 13 de setembre no torna, estaré pràcticament sola al despatx, hauré de fer molta feina els primers dies per que es final de mes i s’han de pagar nòmines, però espero que dijous o així la feina em permeti llegir-vos, com faig cada matí, abans de posar-me a pencar.
Adéu a l’estiu, adéu a les vacances, comença la feina, aviat començarem la nostra vida en comú i espero que tot torni a la normalitat!!!!!
Etiquetes: Posts vacacionals
Y tienes razón eso de echar tanto de menos a los niños, tienen un don de hacernos encariñarnos con lo pesaditos que a veces llegan a ser, pero la energía, la inocencia y las ocurrencias son únicas.
Y bueno, pa'lante con tu sueño de tener tu casa que todo llega, mientras tanto disfruta de cada momento tal cual y como es.
Un abrazo desde Tarragona
Si que es troben a faltar els fills,el meu fa una any i cuatre messos que no el veig imaginat si se de que parles
En cuanto al niño, hoy he hablado con su padre y esta bien, supongo que ya ni se acuerda de mi, jejejejejeje.
Intentamos disfrutar al máximo de los segundos que pasamos juntos, y hoy nos hechamos mucho de menos por que no podemos vernos, pero ya falta poco para estar juntos :-)
Ddriver: No pas, jejejeje, estava cansada de paletes, de mals dies, de agobios per resoldre temes del pis, però per mi aquesta mena de problemes es podrien allargar com a mínim un parell de setmanes per tal que poguessim tenir uns dies relax amb en Hatim.
Striper: Ui has publicat dos cops, ja em perdonaràs, un l'esborraré per que hi diu exactament el mateix. Lleu serà per que estaré practicament sola, si estiguessin tots segurament em costaria molt més :-)
Moltíssima sort a la feina i anims amb el pisillu que al pas que aneu està al caure.
Petonas i bona setmana!!
Petons!!!!
PD: Records d'en Miquel i la Núria que els tinc d'okupes a casa els pares uns dies mentre no es puguin instal.lar al seu nou pis :-)
Petonets
La normalitat sol es allò que volem que sigui.
ptns des de el curro!
Antoni: Doncs si nano si, quant el tinc aprop de vegades m'agobio i quant em falta l'enyoro, curiós l'amor oi?? :-P
ànims que això del pis ja s'acaba aviat el compte enrrera...quins nervis!!!, no?
Records!!!!
Petonets!!!!!