Gent que marxa, gent que ja hi era

Aquestes últimes setmanes he viscut moltes coses dins del mon dels Blocs, concretament que alguns d’ells, als que llegeixo cada dia i comento, alguns altres que nomes llegeixo i de vegades no se ni que comentar però que m’arriben ben endins, han plegat per motius diversos.

I es una verdadera llàstima per que son Blocs que fa temps que hi eren, que em despertaven un sentiment especial, envers el Bloc mateix i per suposat envers la persona que hi ha darrera escrivint, i em sento un pel trista per aquest motiu, doncs alguns d’ells han tancat definitivament, d’altres fan un break en el seu camí sense tancar-se portes.

Quant es fa l’entrega dels Oscars, hi ha un apartat on rememoren velles glòries del cinema que ja no hi son, que han mort, i jo no vull pensar que els blocs que han tancat hagin mort, per que sempre em quedarà el contacte, l’amistat amb l’autor del Bloc.

Entre els que han tancat Blocs en les últimes setmanes hi son:

Les meves passions, En PD40 , Ònix i la Cambra Fosca i La Xica. (No us puc posar enllaços dels blocs de Les Meves passions i de la Xica per que estan esborrats)

A tots ells, gràcies, gràcies per haver-nos aportat un munt de sentiments, de il·lusions, un mont de olors, colors, sensacions, gràcies de tot cor.

Aquestes setmanes també he descobert nous Blocs, Blocs que ja fa temps que hi son però que jo desconeixia, i que cada cop més m’he afeccionat a llegir, que han despertat en mi un munt de sensacions noves, alguns d’ells son:

La Palitodelasorejas, Les Gossades , Al son de unos tacones , Ara mateix, El Blog de l’Ignasi, El Club Secret d’en Pol, El Bloc de la Txell, El Blog del Brioxet i la Fraggle, Ulleres Liles.

I es que aquest mon dels Blocs es tant curiós.

Aquest post va dedicat a tots vosaltres, els que heu marxat i als que hi éreu però no us havia vist fins ara.

La cançó....dedicada a la meva petita Denea , que se que aquesta cançó la persegueix allà on va :-P


14 Comments:

  1. zel said...
    Tu no ho sabies, però jo m'ho he passat molt bé llegint-te, t'he sentit molt propera i m'he fet un bons tips de riure ben sovint. I t'he envejat l'escriure fresc i proper, com si et veiés pel foradet del pany. És verita que molts van plegants i d'altres començant, però és que si hi fas amb afició se't menja un munt de temps, que d'altra banda hi ha moments que ve molt de guist, i d'altres costa. El millor, dosificar-se. Noia, ara que tenim escola, costarà, jo sé que em costarà, però...mentre duri...
    zel said...
    El que tenim molts de comú, és que ens mengem les lletres, jeje, en Tondo n'és el rei, jo vaig fent camí per atrapar-lo!
    Jo Mateixa said...
    Zel: Em faràs posar vermella eh!!!! :-O

    Doncs si, els blocs s'han de fer si es disposa de temps, si en tens ganes, quant pots, com pots i vols, no s'ha de fer forçat, per això puc entendre que hi hagi gent que marxi, malgrat això no puc evitar sentir una coseta dins que em fa pupeta :-(

    Petons!!!!
    Joana said...
    Una llàgrima solidificada serà per el record d'aquests blocs que ens deixen...
    Als nous ,l'abraçada de benvinguda!
    Gràcies Jo mateixa per recordar-nos-ho!
    Jo Mateixa said...
    Joana: Gràcies bonica :-)
    Boira said...
    Ostres, doncs el teu bloc és dels primers que vaig entrar, al començar al juny en tot aquest món, va ser dels primers que vaig descobrir, i em vas enganxar des del primer dia. La teva sinceritat i la teva manera de ser, tant oberta i deixar que cada dia entrem a casa teva.

    Gràcies Txell per estar aquí. Petons guapíssima.
    Boira said...
    Per cert! Ja he pres nota dels blocs, alguns ja els coneixia, als altres i aniré a treure la poteta.

    :)
    palito said...
    Ostres, jo mateixa, gràcies per incloure'm en la llista dels nouvinguts a la teua vida bloggil...
    Grácies per les teues paraules, tu si que ets maca!! sempre tens detalls per tothom, ets un solet!
    Petonets
    Jo Mateixa said...
    Boira i Palito: Cony nenes que em fotreu posar vermella eh!!!! que consti que no he fet pas el post per que em dediquéssiu paraules maques a mi, només volia donar-vos la benvinguda a aquest mon de Blocs tal i com us mereixeu i per que qui no us conegui (raru es que no us coneguin) no es perdi res del que dieu :-)

    Petonasos ben gran a les dues!!!!!!!
    Gatot said...
    mmm... jo mateixa, com deia el poeta:
    "todo passa y todo queda,
    pero lo nuestro es pasar,
    pasar haciendo caminos,
    caminos sobre la mar..."


    petons i llepades... continuadores!
    striper said...
    Com tot els blocs son una part de kla trajectoria de la vida i tot son etapes que arriven i que passen.
    Jo Mateixa said...
    Gatot i Striper: Ho se nois, ho se, però tot i saber que alguns marxen per sempre per que ho necessiten, per que ells ho han volgut així, em sap molt de greu no tornar-los a veure per aquí.
    kentuta said...
    Gràcies per incloure'm a la llista dels nous blocs. És que penses en tot!
    Cada vegada estic més enganxada, potser no tant a escriure, sino a llegir els blocs que he anat descubrint, el teu va ser dels primers que vaig descobrir i em va enganxar.
    Un petonàs
    Jo Mateixa said...
    Kentuta: Aixxxx, que semblo un tomàquet :-)

    Jo tambe em vaig enganxar moltissim a llegir blocs i despres el cuquet d'escriure ja em va superar, m'agrada aquest mon de Blocs :-)

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column