.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 13 anys
* Son aquells que em manquen al matí per ser persona, per treure’m la son de les orelles i per que el meu cos comenci a funcionar, ara ja ni els Cacaolats freds em fan efecte.
* Son aquells que trobo que falten a les 13:30 per marxar a dinar, ho faig a les 14:00, i que es solen multiplicar per tropomil més si no he pogut esmorzar com déu mana.
* Son aquells que em sobren a quarts de set de la tarda tot sabent que a les 19:00 foto el camp, i penso en les rentadores que tinc per posar, en el sopar que he de mig fer , el dinar del dia següent que he de deixar mig llest i el sopar de l’endemà que he mig d’inventar.
* Son aquells que em falten quant ja soc a casa i vull parlar amb en Hatim de les nostres coses, vull mirar-lo als ulls, vull abraçar-lo, acaronar la seva pell, besar els seus llavis, ficar les mans per sota la seva roba interior i tocar, jugar, besar, xuclar..... tot el que hi ha sota.
* Son aquells que em falten per escriure més sovint al Bloc, per llegir-vos a tots i cadascun de vosaltres, per posar-me al dia del que son les vostres vides.
* Son aquells que em falten quant em fico al llit, i penso en la família, en la feina, en que ja no fumo, en l’economia de la que ara es la meva pròpia família, en la possibilitat de tenir un fill/a.....i decideixo que fer amb la meva vida.
* Son aquells en que....zzzzzzzz, bona nit....
16 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Dorm bé i lleva't millor :)
Album: De vuelta y vuelta
Canción: Tiempo
Tiempo es una palabra
que empieza y que se acaba
que se bebe y se termina
que corre despacio y que pasa deprisa.
Tiempo es una palabra
que se enciende y que se apaga
ni se tiene ni se atrapa
no se gira ni se para.
El tiempo no se detiene
ni se compra ni se vende
no se coge ni se agarra
se le odia o se le quiere.
Al tiempo no se le habla
ni se escucha ni se calla
pasa y nunca se repite
ni se duerme y nunca engaña.
Tiempo para entender, para jugar, para querer
tiempo para aprender, para pensar, para saber.
Un beso dura lo que dura un beso
un sueño dura lo que dura un sueño
el tiempo dura lo que dura el tiempo
curioso elemento el tiempo.
El tiempo sopla cuando sopla el viento
el tiempo ladra cuando ladra el perro
el tiempo ríe si tú estás riendo
curioso elemento el tiempo.
Em d'inventar els plats conjuntament, això també es divertit i si més no passem més estona junts :-)
Per sort tonto no es i carn o peix a la planxa o al microones ja ho sap fer, jejejejejeje.
David: Veig que tones una micona a aquets mon de Blocs eh??, m'encanta veure't per aqui :-)
Ulisses: Ja ho pots ben dir ja, bufffffff.
Mikel Aixxxxx, ara m'has fet plorar, es que m'encanta aquesta cançó, moltissimes gràcies guapu!!!!
el temps...ai! sempre ens apreta...ens marca ens mou...ens condiciona.
Però saps una cosa? quan menys temps tinc, quan més ofegada vaig és quan més aprofito el temps. Quan tinc poc temps i en una estoneta em ve de gust "fer-una-coseta" penso: si no la faig ara, ves a saber quin altre dia podré, i amb lo ofegada que vaig...m'ho mereixo no?
és una manera de veure-ho...ai el temps!!
petooooooons guapiiiiisiiiiiiiimaaaaaaaaaaa!!!!
nena, t'haurem de fer un "pot" i pagar-te un cap de setmana a un balneari a tu i a en Hatim i ja veuras com t'oblides del temps!xDDD
Jo també intento fer-ho, això de distribuir-me millor el temps, però saps?, quant soc a casa vinc tant petada de la feina (sobretot psicologicament) que no tinc esmé per res, nomes per estar amb en Hatim :-)
Petonets dolceta!!!!!!!!
Jo també hi penso.
un petó
El meu home, aquest dies que està a casa i tenint en compte que no port aixecar pesos ni fer mal getsos per culpa de la costella, m'ajuda i molt, per que em recull la roba estesa del dia abans, la plega, la guarda, fa cada dia el llit, frega els plats del dinar d'ell i com a mínim no m'embruta més del compte.
Però tot i aixi quant arribo a casa tinc coses que fer com posar una rentadora, planxar (jo no volia haver de planxar!!!!!), deixar mig llest el menjar del dia següent per no anar tant liada la nit abans, deixa la cuina endreçada (no puc soportar una cuina desendreçada si surto de casa, ves, soc així de capritxosa).
Ahir eren les 00:00 passades que m'aseia al sofà a descansar una estona, nomes vaig tenir temps de penjar el post i sopar una mica :-(
Quina vida més dura la de dona treballadora i mestressa de casa, vull tornar amb la mamaaaaaaaaaa :-S
Mikel: Homeeee, ja ho se que no volies :-P
Miro de fer-ho, viure al màxim, però com que sóc cautelosa poder no arrisco tant com hauria o podria, no ho se pas.
Ei, que moltes gràcies per la lletra de la cançó eh!!!! :-)
Rosa: Uiiii, tots no m'hi cabeu pas dins del llit, jejejejejejeje.
Conec a una persona que nomes es ficaba al llit i ja començava a barrinar, la pobre quasi be no dormi en tota la nit i a quarts de vuit del mati ja era d'empeus treballant :-O
Petonets!!!!
Besos
salutacions
Té la mà maria-reus: Vale deu!!!!! :-P
Andrea: Suposo que a tu, com a mare dels teus fills, dona del teu marit i persona treballadora fora i dins de casa teva, els minuts i fins i tot el segons que esgarrapis deuen ser molt importants, quina putada joder!!!!!
Zel: Patata feliç???, tas fatal nena, jajajajajajajaja, em pixo de riure amb els teus comentaris tiaaaaaa, estàs ben sonada, jajajajajaja.
I si que es cert que fa dies que no volto per le teu bloc, però no nomes per el teu, si no per un munt de blocs i es que no tinc gens de temps i quant tinc temps no en tinc ganes, bufffff, quin garbuix!!!!!
Petons per tots!!!!!!!!!!!!!!!!