Tropomil minuts....


* Son aquells que em manquen al matí per ser persona, per treure’m la son de les orelles i per que el meu cos comenci a funcionar, ara ja ni els Cacaolats freds em fan efecte.


* Son aquells que trobo que falten a les 13:30 per marxar a dinar, ho faig a les 14:00, i que es solen multiplicar per tropomil més si no he pogut esmorzar com déu mana.


* Son aquells que em sobren a quarts de set de la tarda tot sabent que a les 19:00 foto el camp, i penso en les rentadores que tinc per posar, en el sopar que he de mig fer , el dinar del dia següent que he de deixar mig llest i el sopar de l’endemà que he mig d’inventar.


* Son aquells que em falten quant ja soc a casa i vull parlar amb en Hatim de les nostres coses, vull mirar-lo als ulls, vull abraçar-lo, acaronar la seva pell, besar els seus llavis, ficar les mans per sota la seva roba interior i tocar, jugar, besar, xuclar..... tot el que hi ha sota.


* Son aquells que em falten per escriure més sovint al Bloc, per llegir-vos a tots i cadascun de vosaltres, per posar-me al dia del que son les vostres vides.


* Son aquells que em falten quant em fico al llit, i penso en la família, en la feina, en que ja no fumo, en l’economia de la que ara es la meva pròpia família, en la possibilitat de tenir un fill/a.....i decideixo que fer amb la meva vida.


* Son aquells en que....zzzzzzzz, bona nit....


16 Comments:

  1. Soler said...
    Nena, toca i toca, deixe't de blogs, i d'altres histories, si l'endama has de tirar d'una pizza, pero has estat mes estona amb el Hatim...millor per tots dos (segur que en no posara cap pega)
    Laprí | David said...
    Aquells minuts ehhh, a mi em passa el mateix, però amb altres coses, menys la primera que has posat, i l'última, bé, i la de plegar de la feina, però a una altra hora diferent.

    Dorm bé i lleva't millor :)
    Ulisses said...
    ufff! hi ha tantes coses a fer que ens falten minuts per tot arreu!
    Mikel said...
    Artista: Jarabe De Palo
    Album: De vuelta y vuelta
    Canción: Tiempo

    Tiempo es una palabra
    que empieza y que se acaba
    que se bebe y se termina
    que corre despacio y que pasa deprisa.

    Tiempo es una palabra
    que se enciende y que se apaga
    ni se tiene ni se atrapa
    no se gira ni se para.

    El tiempo no se detiene
    ni se compra ni se vende
    no se coge ni se agarra
    se le odia o se le quiere.

    Al tiempo no se le habla
    ni se escucha ni se calla
    pasa y nunca se repite
    ni se duerme y nunca engaña.

    Tiempo para entender, para jugar, para querer
    tiempo para aprender, para pensar, para saber.

    Un beso dura lo que dura un beso
    un sueño dura lo que dura un sueño
    el tiempo dura lo que dura el tiempo
    curioso elemento el tiempo.

    El tiempo sopla cuando sopla el viento
    el tiempo ladra cuando ladra el perro
    el tiempo ríe si tú estás riendo
    curioso elemento el tiempo.
    Jo Mateixa said...
    Soler: Jejejejeje, saps que passa, que amb la conya de que en Hatim està fotut de lo de l'esquinç, la doctora la posat a dieta, nomes pot menjar carn, peix i verdura bullida o al microones i es clar, els plats per deixar preparats (donat que quant estaba amb sa mare ella l'hi cuinaba, quant estava casat l'hi ho feia la dona i visquent de solter recent separat s'ho feia ell però tot precuinat i precongelat) no te ni puta idea de cuinar :-(

    Em d'inventar els plats conjuntament, això també es divertit i si més no passem més estona junts :-)

    Per sort tonto no es i carn o peix a la planxa o al microones ja ho sap fer, jejejejejeje.

    David: Veig que tones una micona a aquets mon de Blocs eh??, m'encanta veure't per aqui :-)

    Ulisses: Ja ho pots ben dir ja, bufffffff.

    Mikel Aixxxxx, ara m'has fet plorar, es que m'encanta aquesta cançó, moltissimes gràcies guapu!!!!
    Denea said...
    Guapaaaa!!!!!!!!!!
    el temps...ai! sempre ens apreta...ens marca ens mou...ens condiciona.
    Però saps una cosa? quan menys temps tinc, quan més ofegada vaig és quan més aprofito el temps. Quan tinc poc temps i en una estoneta em ve de gust "fer-una-coseta" penso: si no la faig ara, ves a saber quin altre dia podré, i amb lo ofegada que vaig...m'ho mereixo no?
    és una manera de veure-ho...ai el temps!!
    petooooooons guapiiiiisiiiiiiiimaaaaaaaaaaa!!!!
    nena, t'haurem de fer un "pot" i pagar-te un cap de setmana a un balneari a tu i a en Hatim i ja veuras com t'oblides del temps!xDDD
    Jo Mateixa said...
    Denea: Ei bonica, m'encanta la idea aquesta de que em pageu un balneari, jajajajaja, però va a ser que no, que TOTS necessitem una cosa així i no es plan de que uns si i altres no :-P

    Jo també intento fer-ho, això de distribuir-me millor el temps, però saps?, quant soc a casa vinc tant petada de la feina (sobretot psicologicament) que no tinc esmé per res, nomes per estar amb en Hatim :-)

    Petonets dolceta!!!!!!!!
    Txell said...
    Ens falten hores, oi petita? És una merda això d'estar superditats al rellotge. És una merda plegar a les 7 i que ja sigui fosc. És una merda tenir el cove de la roba bruta fins a dalt de tot. És una merda haver de planificar menús per tota la setmana... en fi... és una merda!
    Mikel said...
    Dona , tampoc et volia pas fer plorar ;-) EL meu consell es viure a tope i aprofitar cada moment
    rosa said...
    guapa si has de posar a dins el llit a tots aquells que hi falten, potser que t'ho pensis que si no el llit trontollarà...és broma.
    Jo també hi penso.
    un petó
    Jo Mateixa said...
    Txell: La sort es que aquesta merda que tenim no fa pudor, si més no la meva, jejejejejeje.

    El meu home, aquest dies que està a casa i tenint en compte que no port aixecar pesos ni fer mal getsos per culpa de la costella, m'ajuda i molt, per que em recull la roba estesa del dia abans, la plega, la guarda, fa cada dia el llit, frega els plats del dinar d'ell i com a mínim no m'embruta més del compte.

    Però tot i aixi quant arribo a casa tinc coses que fer com posar una rentadora, planxar (jo no volia haver de planxar!!!!!), deixar mig llest el menjar del dia següent per no anar tant liada la nit abans, deixa la cuina endreçada (no puc soportar una cuina desendreçada si surto de casa, ves, soc així de capritxosa).

    Ahir eren les 00:00 passades que m'aseia al sofà a descansar una estona, nomes vaig tenir temps de penjar el post i sopar una mica :-(

    Quina vida més dura la de dona treballadora i mestressa de casa, vull tornar amb la mamaaaaaaaaaa :-S

    Mikel: Homeeee, ja ho se que no volies :-P

    Miro de fer-ho, viure al màxim, però com que sóc cautelosa poder no arrisco tant com hauria o podria, no ho se pas.

    Ei, que moltes gràcies per la lletra de la cançó eh!!!! :-)

    Rosa: Uiiii, tots no m'hi cabeu pas dins del llit, jejejejejejeje.

    Conec a una persona que nomes es ficaba al llit i ja començava a barrinar, la pobre quasi be no dormi en tota la nit i a quarts de vuit del mati ja era d'empeus treballant :-O

    Petonets!!!!
    Nosotras mismas said...
    Los minutos esparcidos en el tiempo, es lo que a mi me falta.

    Besos
    Té la mà Maria - Reus said...
    hola i adios, faig tard, faig tard

    salutacions
    Andrea ....de acà y de allà said...
    ke lindo post... tiene un poco de los ke nos pasa a todos..pero no sé .me gustó mucho como lo has escrito..un besooooooo
    zel said...
    Sí, i tropomil minuts que no em vens a veure, eh? patata feliç? Ai, ja saps que m'agrada dir-te bogeries, s tu, és com si hagués menjat del mateix plat quan et llegeixo!!!! Jo també trobo a faltar tropomilions de minuts per coses que he de fer, ja no per les que vull fer, fixa't! Muack, muack i requetemuak, això m'escriuen els meus ninins de la classe! Apa, enveja cotxina... Elis elis...
    Jo Mateixa said...
    Nosotras mismas: Em sembla que a tots ens manquen ni que siguin uns segons, oi??

    Té la mà maria-reus: Vale deu!!!!! :-P

    Andrea: Suposo que a tu, com a mare dels teus fills, dona del teu marit i persona treballadora fora i dins de casa teva, els minuts i fins i tot el segons que esgarrapis deuen ser molt importants, quina putada joder!!!!!

    Zel: Patata feliç???, tas fatal nena, jajajajajajajaja, em pixo de riure amb els teus comentaris tiaaaaaa, estàs ben sonada, jajajajajaja.

    I si que es cert que fa dies que no volto per le teu bloc, però no nomes per el teu, si no per un munt de blocs i es que no tinc gens de temps i quant tinc temps no en tinc ganes, bufffff, quin garbuix!!!!!

    Petons per tots!!!!!!!!!!!!!!!!

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column