Us enyoro.
I enyoraré el sopar de nit bona a casa els pares, enyoraré les vostres batalletes, el com lligaves avi, quant erets jovenet, el com iaia, l’hi donaves un tros de pa mentre esperaves que pugés a un tren que el duria a fer la guerra.
Us enyoro.
I encara que faci dies que no us anomeni enlloc, o no us pensi, us enyoro, per que aquest mati us he plorat al llit, us he parlat en veu alta i us he abraçat internament.
Us enyoro i crec que us enyoraré sempre, espero, suposo i desitjo que estigueu be allà on estigueu i que vosaltres m’enyoreu a mi una mica.
Us enyoro.
Aquesta nit, la del 24 de desembre,soparem a la que sempre ha estat casa vostre i que ara es més casa nostre que mai, i si voleu venir hi esteu convidats, convidats silenciosos per no espantar a ningú, però si veniu feu-m’ho saber, us guardaré un lloc a prop meu, que dins del meu cor el lloc ja fa anys que es reservat per vosaltres.
Us enyoro, us trobo a faltar i us estimo molt.
La vostre neta que pensa en vosaltres més del que us pugueu imaginar.
Post escrit en un altre lloc, en un altre moment.
Etiquetes: Les meves coses
Anyorar coses bones...anyorar l'amor als avis...jo també anyoro els meus,la meva iaia, el meu avi..i els recordo amb un somriure...però a mi fa més temps que els vaig perdre....i llavors malgrat tenir un buit...no fa tan mal.
Un petó bonica,segur que desde on siguin estaran contents de que esteu a casa seva i que la cuideu i la ompliu d'amor.
Jo enyoro cada dia el meu avi i cada dia l´estimo més encara que nomès vam passar junts uns 10-11 anys...recordo tant el seu somriure...
Petonets ;)
Son paraules molt boniques és sent que estimaves molt als teus padrins.
Els records omplen aquest buit,
besets molt forts reina.
Un petó.
Anònim/a...no ploris,ok?
Petonets