Us enyoro


Escric aquest post en un Bloc que ningú veurà i si ho faig aquí es per que el que us he de dir nomes ho heu de saber vosaltres dos, per que no cal que ningú més en sigui partícip, per que no cal que ningú més plori ni us recordi com ho faig jo avui en aquest post.

Us enyoro.

I enyoraré el sopar de nit bona a casa els pares, enyoraré les vostres batalletes, el com lligaves avi, quant erets jovenet, el com iaia, l’hi donaves un tros de pa mentre esperaves que pugés a un tren que el duria a fer la guerra.

Us enyoro.

I encara que faci dies que no us anomeni enlloc, o no us pensi, us enyoro, per que aquest mati us he plorat al llit, us he parlat en veu alta i us he abraçat internament.

Us enyoro i crec que us enyoraré sempre, espero, suposo i desitjo que estigueu be allà on estigueu i que vosaltres m’enyoreu a mi una mica.

Us enyoro.

Aquesta nit, la del 24 de desembre,soparem a la que sempre ha estat casa vostre i que ara es més casa nostre que mai, i si voleu venir hi esteu convidats, convidats silenciosos per no espantar a ningú, però si veniu feu-m’ho saber, us guardaré un lloc a prop meu, que dins del meu cor el lloc ja fa anys que es reservat per vosaltres.

Us enyoro, us trobo a faltar i us estimo molt.

La vostre neta que pensa en vosaltres més del que us pugueu imaginar.

Ja fa 1 any

Post escrit en un altre lloc, en un altre moment.

9 Comments:

  1. rosa said...
    fa mal enyorar,però amb el temps l'anyorança es torna bonica i agraida.
    Anyorar coses bones...anyorar l'amor als avis...jo també anyoro els meus,la meva iaia, el meu avi..i els recordo amb un somriure...però a mi fa més temps que els vaig perdre....i llavors malgrat tenir un buit...no fa tan mal.
    Un petó bonica,segur que desde on siguin estaran contents de que esteu a casa seva i que la cuideu i la ompliu d'amor.
    Striper said...
    Molt tendre i carinyos una abra´çada.
    Puji said...
    Un petonàs, bonica.
    LlunA said...
    Us enyoro...quan algú ha de marxar lluny deixa com un buit a l´ànima, un forat al cor...però poc a poc l´omple de nou, en cada record, somriure imaginari...
    Jo enyoro cada dia el meu avi i cada dia l´estimo més encara que nomès vam passar junts uns 10-11 anys...recordo tant el seu somriure...

    Petonets ;)
    Anònim said...
    ui!! quins sentiments...més guapos..jo també com tu se que és enyorar el meu pare, a la meva padrina, a la meva amiga-germana...
    Son paraules molt boniques és sent que estimaves molt als teus padrins.
    Els records omplen aquest buit,
    besets molt forts reina.
    Anònim said...
    He plorat al llegir les teves paraules.

    Un petó.
    Jo Mateixa said...
    Gràcies a tots i totes, una abraçada.

    Anònim/a...no ploris,ok?
    Pep ... però posa-li Angu, també said...
    Endavant les hatxes, malgrat tot!

    Petonets
    Jo Mateixa said...
    Pep: Gràcies nino!!!!!! :-)

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column