Calor infernal


Tots tenim un dimoni intern que de vegades i nomes de vegades, ens fa passar males estones o ens fa creure que les estones que gaudim no son les millors o no haurien de ser-ho per que queden mal vistes.

Jo penso que al dimoni intern que tots portem dins, igual que a l’àngel, se l’hi ha de donar una oportunitat per fer-se veure, per mostrar-se tal i com es, que no sempre es dimoni qui creu que ho es, ni àngel qui ho pregona.

Està clar que tots tenim les dues part d’aquets essers dins nostre i que de vegades ens interessa ser més un que un altre, però....àngels o dimonis....amb qui us sentiu més identificats???

Per cert, ahir vam estar a Blanes veient els GOSPEL VIU de nou i va ser genial!!!!!!!!

19 Comments:

  1. Antoni said...
    jejeje, com bé dius tothom tenim l'àngel i el dimoni dins. Hi ha vegades que un es fa més fort que l'altre i acaba dominant les nostres actuacions.
    Jo ara estic sent dominat pel meu dimoni interior, que no és tant dolent com el pinten, però si més visceral i instintiu, però com dius també cal deixar-lo fer, perquè moltes vegades es el picant de la nostre vida, aquell punt que no ens deixa ser absorvits per la monotonia i l'ordre del sistema.

    molts petons, aquests del meu dimoni, així que pots comtar com són. ;P
    Jo Mateixa said...
    Antoni:Aixxxx, aquets dimonis que ens fan males jugades, però que son tant juganers eh :-P

    Accepto els teus petons, que si, si, si m'els envia el teu dimoni segur que m'agraden,jejejejeje :-P

    Més petons per tu...ara be,no se si del meu àngel o del meu dimoni...tu quin prefereixes???;-)
    palito said...
    Jo, sense cap dubte, m'identifico molt més amb el dimoniet...
    Petonets!!
    ROVIBA said...
    En el meu cas el dimoni el tinc molt vigilat; predomina l'àngel. I sort en te la gent... faig terror quan el deixo lliure. Bé... no es que el deixi lliure, l'alliveren els altres després de superar totes les trampes, trencar totes les cadenes i forçar candaus. Se m'ha de xinxar molt, molt, molt. Fa tants anys que no tinc una baralla que el dimoni té ganes de sortir... jejeje
    Oriol said...
    si assossiem l'àngel al cel i el dimoniet al infern, sense cap mena de dubte, DIMONIET, el cel és molt avorrit, no et deixen fer res. En canvi al infern, les grans bacanals, whisky a doju, "chavalitas" per tot arrèu,....no té color.
    g! said...
    Aqui està, comparteixo plenament l'opinió de l'Oriol. A més a més, qui et garanteix que l'angel és el bó i el dimoniet el dolent, potser ens han estat enganyant tota la vida??? :-)

    Pos rés, jo m'identifico més amb el dimoniet que alhora també té un angelet i un dimoniet i aquests alhora també tenen un altre dimoniet i angelet i aquests alhora també....vaja tot creix de forma piramidal.

    Ens veiem a l'infern que tinc passi v.i.p.

    petonas i felicitats pel pisillu!
    striper said...
    Jop ho tinc clar tinc cara d'angelet pero a la rebotiga tinc un dimoni.
    Jo Mateixa said...
    Palitodelasorejas: Ves per on que jo ja t'hi veig ja amb cua i ben vermella :-P

    ROVIBA: Deixe'l que surti home i que es torni ben depravat i dolentot :-P

    Oriol: Jajajajaja, vosaltres sempre pensant en les Chavalitas com sou eh nano!!!! :-P

    G!: T'has fet la pitxa un liu nen, jejejejejej, pero m'agrada saber que tens passis VIP per l'infern...ens hi veiem per allà, oi tant que ens hi veiem!!!!

    Striper: Doncs posa cara de dimoni també home, si la ment, l'anima i el cos t'ho demana...per que no??? :-P
    Antoni said...
    Jo mateixa, la veritat es que els petons del teu angel deuen ser ben dolços i els del teu dimoni ben explosius, així que es dificil escollir, que tal una mica de cada? ;P
    Jo Mateixa said...
    Antoni: Aixxx, quines coses que dius, em faràs possar vermella :-O
    Antoni said...
    jajaja, el dimoni! ;P
    Jo Mateixa said...
    Antoni: Com saps que parlava el dimoni???,per la vermellor???, jejejejeje, ets un cas com un cabàs, ho sabies??' :-P
    Joana said...
    Ets una pillina,
    Ens vols treure el dimoniet que tenim i que t'ho diguem tot!!!!
    Aixxx a vegades va bé deixar que els altres pensin com ets i crec que tots i totes en un moment o altre actuem com a àngels i com a dimonis.Som la dualitat. Tothom té un "alter ego" que es manifesta més o menys. El que costa més de trobar és l'equilibri .
    Bonica Txell! Estàs un pèl revolucionada! Deu ser la calor! ;)
    Una abrçada wapa!
    Jo Mateixa said...
    Joana: Si que deu ser la calor, i les hormones i les vacances i no se el que,pero estic que no vegis!!!!!! :-P

    Una abraada i un petonas ben gran bonica!!!!!!
    esteve said...
    doncs sí... tots tenim dels dos... però m'agrada més pensar que soc un angel que es torça que un dimoni distret...
    Jo Mateixa said...
    Esteve: Tu ets un dimoniet, no vulguis enganyar a ningú :-P
    Boira said...
    Jo crec que s'han de compensar l'un amb l'altre, perquè si sempre féssim cas al dimoniet ens portaria per mal camí, i si sempre féssim cas a l'angelet seria molt molt avorrit!
    Tot i així em quedo amb el dimoniet! jeje
    Jo Mateixa said...
    Boira: Exacte maca, l'equilibri es el millor :-)
    Ulisses said...
    Jo no sóc tan un com l'altre.
    Normalment soc l'angelet, però quan toca deixo anar el dimoniet que porto dientre i que li dona "punching" a la vida.

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column