Caminant damunt un mar de boira

CAMINANT DAMUNT UN MAR DE BOIRA Caspar David Friedrich 1818

He vist aquesta muntanya des de totes les seves vesants, i ara que marxo i que se que no tornaré, m’enadono de la seva màgia, del color dels sol reflectit en la neu de les muntanyes, de la boira en els dies baixos.

Totes les vegades que hi he pujat he tingut un sentiment especial, un sentiment que recordaré sempre i des de més amunt que 8000 mts tindré el cor en aquesta muntanya.

Espero que algú més em recordi a mi i a aquesta muntanya

Una altre proposta de Relats Conjunts

22 Comments:

  1. Striper said...
    Ara el teu relat m'ha recordat el alpinista mort a l'himalaya.
    Jordi Casanovas said...
    un amic que feia alpinisme no parlava mai de morts deia que s'havien quedat a viure a la muntanya.
    Cristina said...
    Es va quedar a viure a 7000 metres d´alçada. I ens ha deixat el cor encongit...
    Déjà vie said...
    jo havia pensat amb el mateix final.Haure d rumiar mes. ;)
    Anna Tarambana said...
    Molt bé! M'ha recordt una cançó d'aquestes de muntanya tristes tristes, tristes... per corona té les pedres d'aquest cim inasolit... pèls de punta!!
    estrip said...
    un bon homenatge.
    zel said...
    Que bonic, patatona del meu cor, ets un crak i la dedicatòria, un puntasso!
    Maria said...
    que bonic nina...els alpinistes es queden a la muntanya per sempre una bona dedicatòria...ets única besadetes amb pessics
    kpitana
    LlunA said...
    m´ha agradat aquest relat, aquesta foto!
    Pd40 said...
    Un relat una mica tristot, però molt ben trobat!
    SOLER said...
    Va tot be, Jo?
    Interesant el relat, i per desgracia d'actualitat per l'alpinista mort al Himalaia.
    Jo Mateixa said...
    Si Soler va tot be...que et fa pensar que no hi va??, jejejejejeje
    Clint said...
    Jo sempre et recordaré, jejeje ara a la muntanya igual no!

    Petons de dilluns!
    Núr said...
    Ostres, no n'havia sentit res!

    Saps què? Crec que els "simples mortals" recordem els alpinistes que s'han quedat a viure a les muntanyes i recordem les muntanyes amb rancor perquè no ens els tornen. Tot i això, els alpinistes que coneixen el risc sempre veuen les muntanyes com a reptes, amb admiració, amb ganes d'endinsar-s'hi i conquerir-les...

    T'ha quedat un homenatge preciós, sí senyora!
    barbollaire said...
    Preciós...
    Un relat preciós, tendre...

    M'ha encantat...
    ;¬)*
    Jo Mateixa said...
    Moltes gràcies a tots :-)
    Tocat del cargol said...
    Un bonic homenatge pels que es queden a viure en aquestes muntanyes! Molt ben trobat. Salut guapa!
    Jo Mateixa said...
    Moltes gràcies Tocat del cargol :-)
    BASPEDAS said...
    Quants pensaments que flueixen en mirar aquest quadre. I quin encert en fe run petit homentage amb l'alpinista.
    Jo Mateixa said...
    Moltes gràcies Baspedas i benvingut :-)
    samain said...
    Un bon homenatge pels que es queden a viure en les muntanyes i pels que els recorden.
    Jo Mateixa said...
    Gràcies Samain :-)

Post a Comment



Diari de Jo Mateixa - Designer: Douglas Bowman | Dimodifikasi oleh Abdul Munir Original Posting Rounders 3 Column