.jpg)
ACAMPADA A BARCELONA
Fa 12 anys
A veure, m’explico amb claredat i sense que ningú se m’enfadi:
Tanco el Bloc.
Però no pas per sempre, ho he dit molts cops que un Bloc no ha de ser una obligació, que un, a de poder escriure en el Bloc quant pugui, quant en tingui necessitat, quant realment tingui coses per explicar i jo, tot i de vegades no tenir coses per explicar, quasi cada dia (si, si, si, quasi cada dia) he publicat alguna que altre parida.
Ara, el temps va en contra meu, i no em permet fer tot allò que voldria, ni llegir-vos ni comentar-vos (això, creieu-me, es el que més ràbia em fa) ni evidentment postejar amb la mateixa assiduïtat.
Per això tanco el Bloc, però entre setmana….nomes escriure i us llegiré els caps de setmana (segurament em perdre moltes coses de les vostres vides :-( en soc molt conscient, però miraré de ser-hi sempre que em necessiteu, com ho he intentat fer fins ara).
A la feina no puc, no hauria de... no he de…. no, no, a la feina no puc escriure al Bloc i des de casa….des de casa tampoc puc, tinc masses coses a fer quant arribo a casa i per escriure tonteries a corre cuita (si ja se, molts dels meus post son tonteries, però cony, son les meves tonteries) prefereixo no escriure entre setmana i el cap de setmana fer-ho, amb més calma si m’és possible.
Però es clar, no escriure tots els caps de setmana, ja que a més de gaudir-los amb el meu home, encara que tingui una persona que em ve a fer la neteja a casa entre setmana, jo m’he de fer les rentadores, jo he d’estendre-les, de recollir la roba, de cosir-la en cas que es necessiti, de planxar-la, de doblegar-la i guardar-la (be, jo i el meu home, que encara que sigui poca, alguna cosa fa…això ho escric per si de cas ho llegeix i se n’adona de que ha de col·laborar una mica més a casa). A banda d’això he d’enllestir el menjar per la setmana, per no haver de córrer cada dia, tot i així cada dia arribo tard a casa i he de córrer per que un que jo em se ha de marxar a treballar. A quarts d’onze del vespre no m’aguanto dreta i acostumo a quedar-me adormida al sofà.
En definitiva, que hi ha dies que necessito 48 hores enlloc de 24 per fer tot allò que tinc per fer, i això que volia anar a natació quant fóssim al pis, i això que volia tenir una filla quant fóssim al pis, i això que....i això que volia fer moltes coses i de moment, res de res.
Per cert, que seguiré participant a les Històries Veïnals del Veí , als Relats Conjunts i que els Aniversaris Blocaires segueixen en peus eh!!!!!, que jo descansi una temporada (entre setmana) no vol dir que abandoni tot aquest mon.
No em vull acomiadar, setmanalment parlant, sense atorgar el premi Maduixes amb Xocolata a un Bloc molt especial per mi.
No tinc normes, no segueixo unes regles per establir aquest premi, simplement el donc per que ella s’ho mereix, per que em ve de gust i per que el premi l’he creat jo i no se’m parli més.
Si ella vol el pot atorgar a algú altre i si no, si se’l vol quedar per ella sola, jo ho entendre :-)
Guapa, va per tu:
El Bloc de Jo Mateixa atorga el premi Maduixes amb Xocolata al Bloc de
Amics, ens anem veient per aquí!!!!!!!!!
A dia d’avui encara no tenim notícies de la sentencia del Tribunal Suprem per lo del tema de l’Ateneu, per el que us demanem que seguiu adherint-vos a
25 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Un petonet gran
Tu ja em coneixes i saps on em pots trobar.
Un petonet!!!!!
Una més.
MOlts petons, molts ànims, t'has d'acostumar al ritme nou, i jo seguiré demanant vacances pagades per a tú!
T'estimem, preciosa... ànims!
i de quan vulguis!
(vaaaaal. per en Hatim, també...)
:D
No t'amoïnis massa, i fes el que et vingui de gust, sobretot el que et vingui de gust. I de la feina de la casa...t'entenc perfectament, però pren-te-la amb calma, de ben segur que és l'única cosa que es pot esperar. Troba tants moments com puguis per a dedicar-los a tu mateixa i al Hatim, el teu cos i el teu cervell ho agrairà.
Gràcies per mantenir dia rera dia el teu suport a la reivindicació de l'Ateneu. La teva força m'anima, i tan bon punt tingui alguna notícia t'ho faré saber.
Endavant i fins aviat.
Petons!
Petons!
Gaudeix del teu Hatim i dels vostres moments junts, a cap i a la fi es l'únic que ens endurem quant ja no hi siguem.
Una abraçada ben gran i cuidat!!!!!!
Un peto ben dolç!!!!!
els dies laborals pases de seguida, sort que els findes estaràs....perquè sense les "teves tontaries" que a mi personalment m'omplen i et fan tan teva...no seria el mateix.
un petonet bonica...ah he fet una llepadeta a la xocolata, espero que no s'hagi notat....
un petó guapíssima
quina manera d'espantar!!!!però em quedo més tranquil·la sabent que no abandones la blogsfera!!
va dona, que si, que el primer ets tu, tu i tu! i si no tens temps no et ve de gust, i tens altres prioritats...endavant.
Aquí n'hi ha una que et comprèn perfectament i ja veuras, que quan sigui el moment, tornaràs a agafar "les riendes" i seràs amb nosaltres altre cop. (que de fet ja hi ets pq marxes només a mitges, però ja ens hem entès). Molts petons i fins aviat! cuidat!!! ;*
Una abraçada i bé... que tampoc no és que desapareguis, no? Una abraçada molt forta!!! :)))
Jo també seré aquí! Un petó de mel!
Una abraçada!i agafat'ho amb calma...
Fins aviat!
I pel premi... ostres! És que ara no sé què dir! M'has deixat sense paraules! Moltes gràcies!!! I... bé, no el donaré igual, però alguna cosa faré!
Moltes gràcies altre cop, i esperem veure't aviat per aquí (tots plegats, però especialment la Maia, el porquet groc i jo).
una abraçada
Per aquí continuaré passant! Salutacions! I que et vagi mot bé!
ja saps on em pots trobar...
b7ts wpa
Salut!
De moment a gaudir del cap de setmana!!!!!!!!!
Descansa, disfruta, relaxa't però sobretot sigues feliç amb el que facis cada dia!!!!
Petons!!!